Poesia

He baratat cada besadaper la flaire de la nuca.Un autumne de gots i perolsi cada passa que ens reconeix.Una tonada de besos i confitsi el cabell és terra fèrtil

No sé ni com vaig besar la teua boca,no tinc records prou clars,tinc peces soltes d’aquella nit bojaque no sé on van,un trencaclosques per…

 No ataüllar per sobre els boscos,Ni fer compte a ull dels tarongers,Sinó embeure´s de tota vidaSingular i plena de cada arbre. Aprendre…

El destí ens bufeteja a cor-què-volsI ens deixa la cara feta un sentllàtzer.Així, Déu, estrafà els nostres desitjos;s'ho passa bé, juga als daus amb nosaltres.La llibertat és un bé foramidaPel que paguem un xec sempre onerós:Llast i resposta, greu consciènciaDe consciència despedaçada.Els filòsofs d´antany han cregut…

De ben petit, em plaïa alimentar fantasies,Com que havia nascut del focI, per això, venerava el sol, els camps de blat,La marjal en temps de la…

 Massa terres, massa inèrcies, instints.Massa sang, rituals de sang, inútils.Caldrà destil·lar els nostres greixosI sentir-nos impel·lits d'aire cap…

He obert la darrera paraula, curulla de somnis i una navalla.

He tornat a la blaüra més fonda, on no queda ningú que m'albire.

No em mulla el mar ni em bressolen onades.

He obert la mà molt a poc a poc, una manyaga de l’esperit i el dit que m’assenyala.