Què llegim

Breu preàmbulCom tantes inspiracions i troballes, dec la descoberta de la noció i la realitat de l'utraquisme a Lluís Aracil. En l'àmbit del Seminari de Sociologia de València, en va fer esment més d'una vegada. Des que començàvem a estudiar llatí i grec al batxiller ens parlaven de la imitació cultural dels romans, però no ens precisaven –des…

Tòquio blues (Norwegian wood) és una novel·la de l'escriptor japonés Haruki Murakami (Kyoto, 1949).  Es va publicar originalment l'any 1987, i en català l'any…

Barcelona es va transformar profundament l'estiu del 1992 per acollir els Jocs Olímpics. Abans que sonara l'etern himne musical de Montserrat Caballé i Freddy…

Un jove mestre de primària narra com la seua millor amiga de la Universitat, Sumire ("Violeta" en japonés), a qui estima en secret però només és tractat com a amic, desapareix "com el fum" en una illa grega, mentre era de viatge amb la seua cap, Miu, de qui Sumire està enamorada. Ell hi acudirà per ajudar a trobar-la.Murakami explica, amb una…

No és cap disbarat gosar d'imaginar-se que aviat deixarem d'escriure i tornarem a l'oralitat total. I tampoc no seria cap daltabaix: penseu que, en comptes…

La tria d’un bon llibre no sempre és casual o ajustada sinó que obeeix a altres raons que no han de coincidir amb les de la resta. Amb el propòsit de no…

Si, malgrat que ja som a l'equador de les festes, amb una sèrie d'àpats familiars superats, us fa l'efecte que no aguantareu els que encara han de venir, m'agraireu que us inciti a la lectura del volum que s'acaba d'afegir a la col·lecció Ferida Oberta (de la qual convé a més fer-se seguidors). És un llibre que, en aparença, tracta de poesia;…

Quatre fortes potes sostenen l'esplèndida taula narrativa que representa aquesta novel·la de Maria Escalas (Mallorca, 1969): la música, el càncer, la…

La tria d’un bon llibre no sempre és casual o ajustada sinó que obeeix a altres raons que no han de coincidir amb les de la resta. Amb el propòsit de no…

He llegit i rellegit un munt de vegades els 482 mm de Damià Rotger, com a col·lega, com a prologuista, perquè sí i per escriure’n aquesta ressenya i recomanar-vos-el, i la veritat és que en cadascuna de les lectures queda un regust com d’haver devorat un text fantàstic, de fantasia.Es tracta d’un poemari que agraeix una lectura per etapes…