Viatge intransferible

 "Cuando uno extraña un lugar, lo que realmente extraña es la época que corresponde a ese lugar; no se extrañan los sitios, sino los tiempos." Jorge Luis Borges.El taxi vola: el client ha dit que té pressa, que la seva família l’espera... És un noi alt, de poc més de trenta anys, cabell castany suaument ondulat, cara ben proporcionada,…

- Senyores i senyors viatgers. Les anunciem que el vol 737 s'endarrerirà per problemes tècnics fins demà. La companyia els demana disculpes per les molèsties i…

El soroll de la cisterna del vàter coincideix amb un redoblament de timbals. L’home s’apuja els pantalons i somriu per la sincronia. Ha esperat el moment…

Estava tombada al llit amb l’esquena lleugerament aixecada amb un coixí i un altre rere el clatell. Davant meu, a la paret, hi havia una inscripció en llatí que deia alguna cosa sobre la salut i el vol dels ocells... Tenia el braç estirat al meu costat, i veia com les gotes anaven i baixen a un ritme pautat per un tub llarg i fi que s'introduïa a…

Turquia. Quan em vaig decidir per un simple pressentiment, ho vaig trobar un poc absurd. Què se m’havia perdut allà? Aleshores, mentre feia clic al botó i…

De vegades algunes coses ens passen i prou, sense que puguem trobar cap explicació ni causa objectiva. Podem anomenar-ho fortuna, atzar, sort o casualitat. O…

Vaig imaginar una cabana de troncs baixa, amb sostre de teules, calafatejada contra les tempestes, amb un crepitant foc de llenya a l'interior i les parets cobertes pels millors llibres: un lloc on viure quan la resta del món volara en pedaços. BRUCE CHATWIN, A la Patagònia (1977)21 de juny de 2018. 12:20 hores. Vol de VietJet-Air de…

Els exteriors de les dues entrades i sortides de l’estació de Sants són il·luminats fredament per un sol de principis d’hivern. Estic en un punt de Barcelona…

Ja al primer viatge, quan tenia 21 anys, pel sud del Marroc i el Sàhara, va ser en l’època en que Marroc va fer un mur al desert. Però, a part d’estar prop d’un…

Ara que ja està tot apunt d’acabar, o de començar, depèn de com es mire, no puc més que tirar la vista enrere i recordar aquells primers dies. Em veig a mi mateixa, asseguda al meu llit, amb la vista clavada en el reflex que em tornava l’espill. El cap recolzat a les mans; els colzes, a les cuixes.- Tinc díhuit anys i estic embarassada. Tinc…