Viatge intransferible

El tel esfilagarsat de les meves faldilles em feu un pessigolleig inquietant. Semblava que algú hi havia entrat sense cap avís previ, i de cop i volta havia començat a procurar que gaudís del matí. Veia una cabellera llarga i morena, amb una part dels cabells tintada de color verd llampant. La tenia sota les meves faldilles i tanmateix no la…

Quan era adolescent vaig fer un viatge de final de curs a Calella. A l’anada, dins l’autobús, era una més de la classe: les mateixes ganes de festa i el…

M’ho havien dit més de cent vegades, però jo ni hi vaig fer cas. Hauria d’haver-ho sabut des d’un principi, però anava cega, emboirada pel color de les idees;…

«Moltes vegades volem viatjar lluny, al llocs més exòtics i atractius d’aquest planeta nostre. Moltes vegades desconeixem el poder intrínsec que atresorem per viatjar dins de la nostra memòria. Moltes vegades, el destí més recòndit pot ser el nostre passat, aquells records que el nostre cervell, sàviament, se’n va encarregar d’oblidar. Una…

INFORME POLICIAL. POLICIA LOCAL D’ALACANTPREFECTURA DEL COS DE POLICIA MUNICIPALAssumpte: Fugida del Centre Psiquiàtric de l’internat Teòfil Benavides…

Mai haguera pensat que aquell estiu que vivia a Russafa, acabara rebent un facetime d’un amic francès que vivia a Illa Maurici. Nicolas s’havia casat amb una…

Vull explicar-vos la història de l’home assegut al porxo, gronxant retalls del passat recent. És un home de ciutat que ja ha tombat la seixantena. Té les mans endurides de tant treballar; però conserva la il·lusió jove. Acaba d’estrenar jubilació. Diuen que aquest és un moment crític a la vida dels humans, que hom comença a replantejar-se la…

Semblava prou jove per pensar amb fermesa que només era un noi simplement.El sol acabat de llevar, jugava a cuit i amagar amb uns retalls de núvols que…

En el moment exacte en què sonava la meua cançó preferida de Golpes Bajos, vaig notar que algú em mirava molt a prop i una por incontrolable em sobrevingué. Amb…

Recorde quan va aparèixer en la meua vida, eixa sensació, eixe estat de boira mental permanent, que no em deixava veure més enllà. De sobte vaig assabentar-me que no hi estava a soles, hi havia alguna cosa que em custodiava en els meus quefers quotidians, des que m’aixecava fins que em gitava. Al principi no li vaig donar importància, pensí que…