La revista més vital
Etiquetes

Calaix de sastressa

Sèrie Calaix de sastressa, de Jenni Rodà

Les ànimes del metro

Era negra nit d’un dia entre setmana. Plovisquejava i feia fresca, però jo no duia ni paraigua ni abric. Havia sortit apressada de l’oficina. Tenia moltes ganes de marxar d’aquelles quatre parets, que m’ofegaven, que m’escanyaven, i no…

La bugada

Ell tenia aquella mania. La d’estendre la roba que sortia de la rentadora amb una simetria més que perfecta. Quan s’ocupava de la bugada, l’estenedor ja feia goig d’entrada. Quan era l’Aida qui assumia la tasca, ell hi anava per fer-hi una…

Intercanvi de papers

Sona el telèfon. La Isabel l’agafa. Sent la veu d’una teleoperadora que la vol convèncer perquè es canviï de companyia telefònica. Que si les prestacions, que si la no obligatorietat de permanència, que si el preu totalment immillorable.…

Els parèntesis

Des que, aquest vespre, uns llavis molsuts, tendres i càlids s’han arraulit al damunt dels meus sé que res no tornarà a ser com abans. I, ben mirat, qui té ganes que ho sigui? Perquè hi ha petons que no s’obliden, que no s’esborren i que se…

El cotó de sucre

Estic palplantada al davant de la parada dels ànecs. És la Festa Major del poble i els meus dos fills, encara menuts, senten devoció per pescar aquests animals de goma. I encara més per la recompensa que rebran un cop tinguin els deu…

La mosca

La mosca se’t col·loca al damunt del maluc i aprofita la parada per fregar-se les potes davanteres. Abans ha estat en una taronja tarongíssima. Ho saps perquè ho has vist i també perquè et notes una gota de suc minúscula a la pell. Per…

Un riu de paraules

“Les malalties sempre arriben per fastiguejar.” Aquesta frase, que l’havia sentit dir a la iaia gairebé des que tinc ús de raó, just ara sorgeix com un tornado, devastador i summament enfurismat, i adquireix més rellevància que mai. La seva…

La veu

D’ençà que la seva mare havia mort, feia poc més de quatre mesos, a causa d’un tràgic accident de trànsit, no aixecava cap. Ho intentava per activa i per passiva, quedant amb les seves amistats, pagant un psicòleg reputat dues vegades per…

Quan la nit no pot engolir-ho tot

No era una nit d’aquelles tan caloroses en què dormir és quasi impossible perquè l’aire es torna humit, feixuc i irrespirable. Tampoc era una nit d’aquelles tan fredes en què aclucar l’ull costa Déu i ajuda perquè la roba del llit sembla…

Saps què?

Hola,Espero que no et sorprengui que el començament d’aquesta carta sigui tan fred i directe, acostumat com estaves que et saludés amb un “estimat amor”, però a hores d’ara ja no tinc paraules dolces ni tendres per a tu. Et vas…

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close