Calaix de sastressa

Falten pocs minuts per deixar enrere aquest any i encetar-ne un de nou. Ho té tot a punt: els dotze grans de raïm, la copa de cava, la bossa de cotilló i la llista de desitjos. El més curiós del cas és que allò que anhela no és per al seu…

Tu i jo estem units per un fil de cotó. Prim però vigorós, inestable però difícil d’esfilagarsar-se. D’un color ocre amarg i que deixa anar una flaire de resclosit, de vell, de corcat. Cada nit en adormir-me i cada matí en aixecar-me em…

La papallona no vola: es deixa bressolar pel vent d’aquesta primavera vergonyosa. Una giragonsa cap a l’esquerra, una altra cap a la dreta, unes quantes sense rumb fix, fins que finalment cau al damunt del meu genoll. Sense demanar-li…

Li havien donat cita per al metge l’endemà a dos quarts de dotze. Quan li havien fet la trucada a banda d’explicar-li la tirallonga de documents que havia de dur també li havien quasi exigit que estigués contenta, que una visita concedida…

La meva amiga, farta de sentir els meus laments cada vegada que jo sortia d’una botiga, em va aconsellar que mirés de comprar-los en una pàgina de productes de segona mà.—Hi ha de tot i més, qualsevol cosa que et puguis imaginar, o…

Feia tant de temps que estava immersa en ella mateixa que potser per això aquell dia, de bon matí, quan va sortir al carrer per fer les coses que s’havia apuntat a la seva llista inacabable d’encàrrecs, va decidir fer una mica de cas al seu…

Quan em vaig despertar al matí, amb el soroll estrident del despertador, ja me’n vaig adonar. Tenia el coll completament garratibat, com quan el volant del cotxe queda travat i no hi ha manera de fer-lo girar ni cap a una banda ni cap a…

El llit de fusta ordinària. El rosari que li van enviar uns familiars descansa a la tauleta de nit de tres calaixos que no tanquen bé. La làmpada que emet una llum d’un groc ranci que l’únic que genera és desconfiança envers les coses que…

Nit xafogosa d’estiu. Persianes aixecades, finestres obertes de bat a bat i ni un bri d’aire enlloc. Impossible aclucar l’ull.Les cançons del concert encara em ressonen al cap. Cadires enmig de la sorra, columnes que s’erigeixen fins al…

Jo no estava d’humor per sortir, però la meva veïna va venir amb la cantarella que en un parc de la ciutat hi havia una mena d’exposició que valia molt la pena visitar. Això sí, havia de ser ben fosc, perquè la gràcia era contemplar-la amb…