fbpx
La revista més vital
Etiquetes

Calaix de sastressa

Sèrie Calaix de sastressa, de Jenni Rodà

Les visites d’onze a una

Li havien donat cita per al metge l’endemà a dos quarts de dotze. Quan li havien fet la trucada a banda d’explicar-li la tirallonga de documents que havia de dur també li havien quasi exigit que estigués contenta, que una visita concedida…

Els anhels

La meva amiga, farta de sentir els meus laments cada vegada que jo sortia d’una botiga, em va aconsellar que mirés de comprar-los en una pàgina de productes de segona mà.—Hi ha de tot i més, qualsevol cosa que et puguis imaginar, o…

La llista inacabable de paraules

Feia tant de temps que estava immersa en ella mateixa que potser per això aquell dia, de bon matí, quan va sortir al carrer per fer les coses que s’havia apuntat a la seva llista inacabable d’encàrrecs, va decidir fer una mica de cas al seu…

La contractura

Quan em vaig despertar al matí, amb el soroll estrident del despertador, ja me’n vaig adonar. Tenia el coll completament garratibat, com quan el volant del cotxe queda travat i no hi ha manera de fer-lo girar ni cap a una banda ni cap a…

L’habitació

El llit de fusta ordinària. El rosari que li van enviar uns familiars descansa a la tauleta de nit de tres calaixos que no tanquen bé. La làmpada que emet una llum d’un groc ranci que l’únic que genera és desconfiança envers les coses que…

Nit xafogosa d’estiu

Nit xafogosa d’estiu. Persianes aixecades, finestres obertes de bat a bat i ni un bri d’aire enlloc. Impossible aclucar l’ull.Les cançons del concert encara em ressonen al cap. Cadires enmig de la sorra, columnes que s’erigeixen fins al…

Jo i els xais o els xais i jo

Jo no estava d’humor per sortir, però la meva veïna va venir amb la cantarella que en un parc de la ciutat hi havia una mena d’exposició que valia molt la pena visitar. Això sí, havia de ser ben fosc, perquè la gràcia era contemplar-la amb…

Ombres xineses

Aquella tardor, a l’únic museu que hi havia al poble, un artista local que havia recorregut molt de món hi va instal·lar un llençol on es projectaven una sèrie d’ombres xineses. Eren figures humanes, que entraven i sortien del tros de tela,…

Les tres peces de roba

Feia dies que es plantava al davant de l’aparador i es mirava el conjunt. Era realment preciós. La faldilla, força curta, tenia una tonalitat grisosa i estava farcida de brodats que semblaven rams minúsculs de flors. La camisa, amb un…

L’adeu definitiu (i necessari)

Feia dies que em passava. Passejant pel carrer. Anant a comprar el pa o a la farmàcia. Fent cua per a les entrades del cinema. Estant asseguda als bancs dels parcs. Creuant-me amb altres cotxes quan conduïa. Atenent els meus pacients a la…

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close