No coneixia de ben res el local on em vas citar. Suposo que el vas triar per fer foc nou, per no haver de trobar-nos on solíem fer sempre, amb un ambient massa viciat per resoldre res. I a nosaltres, justament, ens calia aclarir moltes…
Obro lentament els ulls i m’observo. Deixo que els dits de les mans també es despertin de la letargia i acaronin cada mil·límetre de mi. Torno a somriure, i aquesta vegada ho faig àgilment. Ja no soc de fang: tova, dòcil, mal·leable.…
S’hi va resistir fins a l’últim moment, però al final se les va acabar posant. No li agradava la seva cara amb les ulleres: els ulls li quedaven massa petits, al voltant del nas se li feia una marca vermella que encara augmentava més els…
En tenia de plàstic, de fusta, de ferro i de fets amb escuradents ben plans. L’avi era un expert construint vaixells. Però per a mi els millors eren els de paper: els darrers que havia confeccionat, quan ja li faltaven un parell de dits a…
Feia dies que estava estressada i la meva parella em va voler sorprendre amb una estada en un balneari. Era lluny de casa, per respirar aires diferents, i summament luxós, d’aquells que surten a les revistes que només recullen indrets…
El mate, els cuinats especiats, el sushi, el pa amb tomàquet amanit amb un bon oli d’oliva i les pastes marroquines són els elements bàsics de la nostra taula. Com la terra, el foc, l’aire i l’aigua ho són per a tota la humanitat. També hi…
He de reconèixer que aquell dia m’havia aixecat de mal humor i tot m’anava malament: la temperatura de l’aigua de la dutxa, el soroll de la cafetera, l’arruga de la camisa just a la zona del pit esquerre, l’olor forta del rebost, la torrada…
Cada dimecres i cada dissabte a la tarda hi fèiem cap. Ella no ens esperava, però quan ens veia entrar a la immensa sala —allà on hi havia tots els altres residents del geriàtric—, se li dibuixava un somriure a la cara que, de tan ample i…
Feia temps que no vivia un gener tan gèlid. Potser des d’aquella vegada que amb l’emoció de veure nevar per primer cop —devia tenir uns sis anys mal comptats— vaig sortir al carrer amb pijama i sabatilles per impregnar-me d’aquells flocs…
Despertar-te amb el soroll del despertador, que no és una simple alarma, sinó la cançó que va obrir el ball del teu casament. Aixecar-te amb lentitud, entre badalls, i posar-te les sabatilles al peu que no toca. Anar cap al lavabo sense fer…
Una contrasenya li serà enviada per correu electrònic.
Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.