Calaix de sastressa

“Les malalties sempre arriben per fastiguejar.” Aquesta frase, que l’havia sentit dir a la iaia gairebé des que tinc ús de raó, just ara sorgeix com un tornado, devastador i summament enfurismat, i adquireix més rellevància que mai. La seva…

D’ençà que la seva mare havia mort, feia poc més de quatre mesos, a causa d’un tràgic accident de trànsit, no aixecava cap. Ho intentava per activa i per passiva, quedant amb les seves amistats, pagant un psicòleg reputat dues vegades per…

No era una nit d’aquelles tan caloroses en què dormir és quasi impossible perquè l’aire es torna humit, feixuc i irrespirable. Tampoc era una nit d’aquelles tan fredes en què aclucar l’ull costa Déu i ajuda perquè la roba del llit sembla…

Hola,Espero que no et sorprengui que el començament d’aquesta carta sigui tan fred i directe, acostumat com estaves que et saludés amb un “estimat amor”, però a hores d’ara ja no tinc paraules dolces ni tendres per a tu. Et vas…

Quan la filla petita de la Lluïsa va arribar al pati de la residència per fer-li companyia durant la resta de la tarda de diumenge, en Ramon no se’n va poder estar i va començar a relatar-li, com si ho vomités, el que havia passat feia poca…

La Veva no suportava patir insomni. Cada dia, quan s’acostava l’hora d’anar-se’n al llit, ja es notava els nervis a l’estómac i començava a tremolar. Les pastilles li anaven bé —és clar que sí: de fet, era l’única cosa que el podia…

Agafar el bus 59 a aquella hora era sinònim d’anar ben acompanyada. El conduïa la Teia, que ja ni recordava, de tants anys que feia, quan havia començat a pujar al damunt d’aquell vehicle per fer possible els passejos de la gent per la…

El soroll estrident que feia l’ambulància la va fer córrer cap a la vorera. La nena estava despistada mirant un escarabat amb les potes enlaire que intentava incorporar-se fins que aquella sirena incansable la va fer apartar d’allà amb…

Quan la policia va trucar al timbre de casa de la Victòria per explicar-li el que uns caçadors havien trobat, la dona no s’ho podia creure. De l’impacte, un dels ganxets de fusta que estava a punt de subjectar la camisa rosa sedosa —si es…

L’Adela, vídua des de feia mig any i sense fills ni nets, se sentia sola, i per distreure’s feia galetes. Sempre li havia agradat cuinar i, de fet, hi tenia una traça especial.1 ou. Els agafava ecològics a la botiga d’aviram del mercat.…