Els senyals del territori

T’alces de matí prompte perquè t’han dit que n’han trobat i no pots estar-te a casa i has de pujar i donar-hi una mirada, que si passa algú altre davant de tu se’ls endurà tots i no en deixarà ni un de mostra.

La gent al nostre país té facilitat per organitzar-se i promoure accions col·lectives sempre que siga per anar de festa. Moltes vegades de manera informal, però també amb mobilitzacions generals que arriben a suposar la paralització de la…

El músic saragossà Santiago Auserón al seu llibre El ritmo perdido fa referència a la sorprenent homogeneïtat rítmica de les músiques tradicionals africanes. Conta com, a la primera meitat del segle XX, el musicòleg Arthur Morris Jones es…

Ara fa uns dies vaig anar a caminar per uns bancals de secà amb ametlers i oliveres, i a conversar en companyia de l’amo. És un home vell que conta com, els seus pares i ell menut, van arrabassar un tros de malesa i que en van traure uns…

No és que m’abellira especialment. Hi ha matins d’estiu que l’ensopiment redueix l’ànim i tot costa de fer. Per això mateix, la insistència a casa és mala de combatre, sobretot si discutir representa un esforç terrible. No val la pena i,…

Els horitzons que tenim solen ser curts. Per causa de l’orografia que ens ha tocat, l’observació a simple vista de muntanyes o terres llunyanes, amb la mar pel mig, només és possible al capdamunt de certes talaies.  Des de dalt de les…

Vivim en un país aspre i eixut. Una bona part del territori, mires on mires, és secà implacable. Roques, pedres i pols. Tret de les planes litorals que es poden regar (totes no), l’agricultura que s’hi ha practicat ha estat simplement…

Hi ha llocs en què el paisatge ens revela la història, si observes amb atenció. La disposició de les pedres, les muntanyes abancalades, la forma dels camps, les clapes de bosc intacte, els camins... són testimonis del treball d’un altre…

Al nord de Penyagolosa hi ha l’imponent pla de Vistabella que, completament tancat per muntanyes, no té cap eixida per a les aigües superficials. El barranc del pla replega tota l’aigua de pluja que avança sinuosament i, de colp, desapareix…

Els dies d’estiu quan ja havíem acabat l’escola: quina sensació més agradable de no tindre cap obligació ni cap deure. Eixíem els amics, ja dinats, amb les bicicletes cap a la mar. Baixar-hi per les carreteres no ens agradava gens i sempre…