Menopausa i climateri no són estríctament termes sinònims. Com tampoc ho són estimada i benvolguda, encara que s’hi semblen. De fet el cessament de la capacitat reproductiva en les dones, és un període crític anomenat climateri, que ve causat per la desaparició de la regla, o menopausa.

La protagonista d’aquesta novel·la guardonada, Remei Duran, és una il·lustradora al voltant dels 55, feliçment casada i enamorada d’un violinista deu anys menor, amb qui té una nena de 10 anys. La parella, la maternitat, la feina reconeguda i córrer 12 km cada dia amb 3 persones més, representa la culminació del seu benestar físic i satisfacció personal. Un dia, però, s’adonarà que el seu marit no tindrà més opció que encaterinar-se d’una companya música més jove que ell. I tot seguit comença a detectar les evidències en el comportament del marit; i simultàniament percep en ella mateixa un seguit d’indicis físics i mentals, concomitants a l’edat,  el que es diu “una progressiva inactivitat espontània”, que la conduiran a adquirir lubricant i a fer-se moltes preguntes. Ha iniciat el trajecte per esdevenir una senyora, el camí cap a la vellea, que finalment la durà a l’organització d’un “final de festa” premeditat i gens predictible.

A la trama principal n’afig una de paral·lela, que són els pensaments mentre va corrent. Records i reflexions que la faran reviure situacions familiars pregones i no precisament idíl·liques de la seua infantesa que la van portar, juntament amb el germà, a una institució de protecció de menors.

L’autora segueix l’estil que l’ha feta cèlebre. Una capacitat notable per a la ironia i el sarcasme, però també per al detall minuciós de l’escena, la descripció clara dels personatges, i la precisió psicològica de la narradora que no juga a cap ambigüitat, i que destapa les contradiccions i la hipocresia de la societat, i les seues pròpies.

Empar Moliner, amb aquesta novel·la no-autobiogràfica, encara que ho semble, ha tornat a triomfar i ens provoca un regust d’acidesa i d’amargor, com un còctel Neroni que no podrem evitar tastar, amb un títol rebuscat que haurà sorprés a més d’un en llegir l’obra.

Empar Moliner i Ballesteros (Santa Eulàlia de Ronçana, 16 de desembre de 1966). Periodista de formació fa una literatura caracteritzada pel sentit de l’humor i la ironia, i per una visió crítica de la societat contemporània i les seues contradiccions. Apareix regularment a programes de ràdio i de televisió.  Com a escriptora ha guanyat premis rellevants com ara els Josep Pla, Mercè Rodoreda, Lletra d’Or, i el 2021 amb aquesta novel·la, el Premi Ramon Llull, el més ben dotat econòmicament de les lletres catalanes, amb seixanta mil euros.

Ressenya Ponç Puigdevall: https://cat.elpais.com/cat/2022/03/31/cultura/1648759712_463079.html

Altres llibres ressenyats d’Empar Moliner a Descriu:

TOT AIXÒ HO FAIG PERQUÈ TINC MOLTA POR

ÉS QUE ABANS NO ÉREM AIXÍ

Temps de lectura: 2 minuts