fbpx
La revista més vital

Com s’ho feia Mrs. Robinson?

Menopausa i climateri no són estríctament termes sinònims. Com tampoc ho són estimada i benvolguda, encara que s’hi semblen. De fet el cessament de la capacitat reproductiva en les dones, és un període crític anomenat climateri, que ve causat per la desaparició de la regla, o menopausa.

La protagonista d’aquesta novel·la guardonada, Remei Duran, és una il·lustradora al voltant dels 55, feliçment casada i enamorada d’un violinista deu anys menor, amb qui té una nena de 10 anys. La parella, la maternitat, la feina reconeguda i córrer 12 km cada dia amb 3 persones més, representa la culminació del seu benestar físic i satisfacció personal. Un dia, però, s’adonarà que el seu marit no tindrà més opció que encaterinar-se d’una companya música més jove que ell. I tot seguit comença a detectar les evidències en el comportament del marit; i simultàniament percep en ella mateixa un seguit d’indicis físics i mentals, concomitants a l’edat,  el que es diu “una progressiva inactivitat espontània”, que la conduiran a adquirir lubricant i a fer-se moltes preguntes. Ha iniciat el trajecte per esdevenir una senyora, el camí cap a la vellea, que finalment la durà a l’organització d’un “final de festa” premeditat i gens predictible.

A la trama principal n’afig una de paral·lela, que són els pensaments mentre va corrent. Records i reflexions que la faran reviure situacions familiars pregones i no precisament idíl·liques de la seua infantesa que la van portar, juntament amb el germà, a una institució de protecció de menors.

L’autora segueix l’estil que l’ha feta cèlebre. Una capacitat notable per a la ironia i el sarcasme, però també per al detall minuciós de l’escena, la descripció clara dels personatges, i la precisió psicològica de la narradora que no juga a cap ambigüitat, i que destapa les contradiccions i la hipocresia de la societat, i les seues pròpies.

Empar Moliner, amb aquesta novel·la no-autobiogràfica, encara que ho semble, ha tornat a triomfar i ens provoca un regust d’acidesa i d’amargor, com un còctel Neroni que no podrem evitar tastar, amb un títol rebuscat que haurà sorprés a més d’un en llegir l’obra.

Empar Moliner. Font: grup62.cat · ©Arduino Vannucchi

Empar Moliner i Ballesteros (Santa Eulàlia de Ronçana16 de desembre de 1966). Periodista de formació fa una literatura caracteritzada pel sentit de l’humor i la ironia, i per una visió crítica de la societat contemporània i les seues contradiccions. Apareix regularment a programes de ràdio i de televisió.  Com a escriptora ha guanyat premis rellevants com ara els Josep Pla, Mercè Rodoreda, Lletra d’Or, i el 2021 amb aquesta novel·la, el Premi Ramon Llull, el més ben dotat econòmicament de les lletres catalanes, amb seixanta mil euros.

Benvolguda

Premi Ramon Llull 2022

Editorial: Columna Edicions
Nombre de pàgines: 232
PVP: 20 euros
Tapa dura amb sobrecoberta

Ressenya Ponç Puigdevall: https://cat.elpais.com/cat/2022/03/31/cultura/1648759712_463079.html

 

 

 

 

 

Altres llibres ressenyats d’Empar Moliner a Descriu:

TOT AIXÒ HO FAIG PERQUÈ TINC MOLTA POR

ÉS QUE ABANS NO ÉREM AIXÍ

Temps de lectura: 2 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close