Com un guant a la mà
en ple estiu em queda
el silenci d’uns dits.
Com un guant a la mà
una absència de seda
la carícia d’uns pits.
Com un guant a la mà
el peix foll que neda
dins dels teus crits.
Com un guant a la mà
en ple estiu em queda
un hivern infinit.
Com un guant a la mà
acotxar-se en un llit
que sempre refreda.
Amb un guant a la mà
espolsar-se les nits
d’insomni i gossera,
el temps de l’espera,
el record i l’oblit.
—jp, juliol 2017
Temps de lectura: 0 minuts
+7