fbpx
La revista més vital

Carles Moya

Front la tomba del meu avi

1 novembre 2017 en Poesia

  Has esperat aquest moment per recollir cada nou per omplir les botiges. No som qui mostra l’espill, els peons de l’oblit, la serradura escampada. Creia haver-te vist al foc del meu amor, com un deure porpra una balança d’estima....

Pantanada de Tous

20 octubre 2017 en Poesia

  A les meues Riberes del Xúquer Encara no hem omplit les botiges, hi ha noms tatuats de fang. La mar ens és a prop, el Xúquer està plorant. Un caduf de neules, una vena esclafida. El silenci ho envaeix...

La casualitat mai és atzarosa

12 octubre 2017 en Poesia

  La casualitat mai és atzarosa. He aprés a munyir les boques, a recolzar-me al bell mig de la teua mà. Tu no ets eixa, hi ha ciris que aposten per mi. Un quall qualsevol, una cassola arrodonida. He recordat...

Tardor ufana

6 octubre 2017 en Poesia

  M’he vist al retaule de la mort, dalla treballada que plora per jamés. Un convit ufà de flors a les sabates i neules de metralla. Una mar de serps esquarterades, de núvols fets malbé. Una nuca freda que balla...

Absència

29 setembre 2017 en Poesia

    La teua veu en l’absència, els rulls de les ones i cap paraula.

Caràcter

22 setembre 2017 en Poesia

  Sé tú mi limite. Y yo la imagen de mí feliz, que tú me has dado. José Ángel Valente   He vist els teus ulls com una almoina rebuda, com un òbit de pellorfes i neules a la boca....

Pols al ventre

15 setembre 2017 en Poesia

    Al poble de Guadassuar   He fet la darrera passa per tornar a albirar-vos. Per pujar a la pallissa i no dir res més. Us he observat quiet com una melodia, com cada maduixa que collia del pit,...

Els homes segaven el blat

8 setembre 2017 en Poesia

  Els homes segaven el blat amb les corbelles esmolades. Evocava els dies feliços. Un tall al dit no és res mentre la sang regue els anhels. Érem amants servils, esclaus de l'amor. Paràvem taula amb cura. Tu estaves i...

Flors al marge

3 setembre 2017 en Poesia

  T’he trobat a la darrera muralla, a aquell comiat que no existí, a les molles d’aquell bes de cuiraces de cotó. No t’he tornat a veure a les llengües de níquel, a un paradís de coits i la vida...

Havíem collit les anous

27 agost 2017 en Poesia

Havíem collit les anous, els arbres ploraven, pelats. Omplirem els vells sacs i ens els carregàrem al llom. Tu pelaves les anous amb les mans jo t'observava mut per por a trencar la teua servitud. Les anous ja reposen a...

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close