Carles Moya
8 novembre 2017 en Poesia
Birbe cada àtom com un dacsar lluent, una espelma de sol.
1 novembre 2017 en Poesia
Has esperat aquest moment per recollir cada nou per omplir les botiges. No som qui mostra l’espill, els peons de l’oblit, la serradura escampada. Creia haver-te vist al foc del meu amor, com un deure porpra una balança d’estima....
20 octubre 2017 en Poesia
A les meues Riberes del Xúquer Encara no hem omplit les botiges, hi ha noms tatuats de fang. La mar ens és a prop, el Xúquer està plorant. Un caduf de neules, una vena esclafida. El silenci ho envaeix...
12 octubre 2017 en Poesia
La casualitat mai és atzarosa. He aprés a munyir les boques, a recolzar-me al bell mig de la teua mà. Tu no ets eixa, hi ha ciris que aposten per mi. Un quall qualsevol, una cassola arrodonida. He recordat...
6 octubre 2017 en Poesia
M’he vist al retaule de la mort, dalla treballada que plora per jamés. Un convit ufà de flors a les sabates i neules de metralla. Una mar de serps esquarterades, de núvols fets malbé. Una nuca freda que balla...
15 setembre 2017 en Poesia
Al poble de Guadassuar He fet la darrera passa per tornar a albirar-vos. Per pujar a la pallissa i no dir res més. Us he observat quiet com una melodia, com cada maduixa que collia del pit,...
8 setembre 2017 en Poesia
Els homes segaven el blat amb les corbelles esmolades. Evocava els dies feliços. Un tall al dit no és res mentre la sang regue els anhels. Érem amants servils, esclaus de l'amor. Paràvem taula amb cura. Tu estaves i...
3 setembre 2017 en Poesia
T’he trobat a la darrera muralla, a aquell comiat que no existí, a les molles d’aquell bes de cuiraces de cotó. No t’he tornat a veure a les llengües de níquel, a un paradís de coits i la vida...