Carles Moya
27 agost 2017 en Poesia
Havíem collit les anous, els arbres ploraven, pelats. Omplirem els vells sacs i ens els carregàrem al llom. Tu pelaves les anous amb les mans jo t'observava mut per por a trencar la teua servitud. Les anous ja reposen a...20 agost 2017 en Poesia
El gesmil es va marcir damunt la taula, tristament, i no teníem res per substituir-lo. Vàrem comprar un canari per que ens alegrara les llargues vesprades. Palpàvem el tedi de la tarda, la quietud dels objectes. Inventàvem paraules que...6 agost 2017 en Poesia
He creuat els oceans de la teua nuesa, on Pàtrocle plora arraulit a la mà. He desfet la madeixa de punts suspensius on no queda ningú que em mire en la distància. He abraçat el cos de serps llenegadisses...19 juliol 2017 en Poesia
No sortia aigua de l'aixeta, vés per on teníem el llavaner al costat. Fregaves la roba desgastant-te les mans, li pegaves la volta, avant, arrere. Et deia paraules que no entenia, et plantejava conjectures. Aclucares els ulls, la bugada...9 juliol 2017 en Poesia
La Ribera surava enlaire. Un còdol sobre la terra. La Ribera és una illa voltada de palaus. La Ribera no existeix, és un somni. La Ribera recita versos de partida. Ho fas tu i ho faran ells. La terra...- « Entrades anteriors
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5