Carme Pinyana

Camí de sirga, Jesús Moncada (Edicions de la Magrana, 1996)

17 setembre 2017 en Assaig-Pensament-Informació

 “Quan no bufava la garbinada i els llaüts no podien, per tant, pujar a vela, els tripulants eren els encarregats de la duríssima feina de sirgar per la vora i remolcar-los aigües amunt.” (p. 63)
Els sirgadors del Volga, Ilià Repin

En Espanya durant el franquisme es van construir al voltant de 515 pantans. Centenars de pobles van quedar submergits, entre ells Mequinensa i Faió que, a més, van ser enderrocats abans, en vida com qui diu, per fer el pantà de Riba-roja. Jesús Moncada (1941-2005) en aquesta excepcional novel·la, veritable referent de la literatura catalana, i en altres obres seues, en ret homenatge, als pobles i als seus habitants, que vivien del riu Ebre.

Personatges de classes socials diverses tenen protagonisme en aquest llibre ple d’ironia, i d’humor, i també d’amargor per a aquells que van haver de pagar el preu de la derrota. Senyors propietaris, peons, minaires, patrons de vaixell, dones burgeses i criades, cabareteres i alguna beata visionària van apareixent en històries, anècdotes o contalles que es remunten al segle XIX fins el 1971 quan va ser inundat el poble. És una obra mestra, escrita en català de la Franja de Ponent, molt proper al nostre. Un dels llibres més traduïts, que fa història i fa memòria. I fa gràcia i fa pena. Un lectura imprescindible, que heu d’afegir a la llista de pendents, si encara ho és.

En paraules de l’escriptora Rosa Regàs, que subscric completament: “La qualitat ve per les coses que explica i sobretot per la cura del llenguatge […] No trobo paraules per explicar la intensitat d’un llibre com Camí de sirga.”

Segons Andrés Barrero, de l’Heraldo de Aragón: “… desconozco si es por su lengua original o por cualquier otro motivo, pero Camino de sirga es una obra que aunque sea una de las novelas más traducidas del catalán y probablemente una de las mejores aragonesas, no goza del prestigio que merece… y creo honestamente que merece ostentar un lugar de privilegio en las letras españolas.”

La Companyia de teatre Mea Culpa representa fantàsticament El darrer dia del Cafè de la Granota, on una parella reviu el que va ser deixar l’antic poble de Mequinensa per començar una nova vida. Amb l’humor, la ironia i la humanitat tan pròpies de l’autor, Jesús Moncada.

Més informació sobre Mequinensa {“Terra de contrastos, aiguabarreig de cultures mil·lenàries, l’islàmica Miknes·sa, la cristiana Miquinença, resta oculta sota les aigües de l’Ebre i sota les pedres i la pols d’un Poble Vell soterrat a mans de la modernitat. Amb aquest bloc volem rescatar de l’oblit aquells carrers carregats d’història que els nostres sentits no poden copsar”] a:  http://miknesa.blogspot.com.es/search/label/Mequinensa%20Antiga

Mètode de creixement emocional. Aspectes, tècniques i estratègies d’autoaplicació, Diana Montserrat Ferrer (Publicacions de la Universitat Jaume I, 2017)

14 setembre 2017 en Assaig-Pensament-Informació

“Les emocions són processos que apareixen davant la presència d’algun estímul o situació interna o externa i donen lloc a una sèrie de canvis o respostes per tal de mantenir l’equilibri, és a dir, l’adaptació de la persona al medi que l’envolta. Les emocions són com una brúixola interior que ens guia.” (p. 34)

En aquesta obra l’autora desenvolupa un mètode d’autoaplicació per al creixement emocional, pensat per a adults, i especialment destinat a ensenyants, i alhora serveix de material per les sessions formatives que ella mateixa imparteix (MECE).

Setanta pàgines pràctiques, fàcils de seguir, amb un disseny editorial ben esquematitzat, que ens poden ajudar a comprendre la rellevància de les emocions (en l’educació i en la vida diària), a identificar les emocions (l’amor, l’alegria, la por), a acceptar-les i a aprendre a gestionar-les, i consegüentment a desenvolupar l’empatia, a millorar les relacions,  a formentar l’autoestima… en definitiva, a afavorir el benestar personal i promoure la felicitat.

A la segona part de l’obra hi ha descrites, sessió a sessió, les activitats conduents a aconseguir els objectius de la formació.

En definitiva, un treball pràctic, detallat, i molt profitós que cap persona amb pretensió de millorar i créixer, hauria d’intentar llegir i aplicar. Els 12 euros més ben gastats del món.

Entrevista a l’autora: http://firallibre.com/event/entrevista-diana-montserrat-ferrer/

Imatge de l’article: La dansa, d’Henri Matisse, 1910, Museu l’Hermitage, Sant Petersburg 

(Tot) el que encara no saps sobre les marques, Pilar Alfonso Escuder (Onada Edicions, 2016)

9 setembre 2017 en Assaig-Pensament-Informació

“Encara que coste de creure, als Estats Units el tatuatge més sol·licitat és el logo de Nike.” (p. 81)

Pilar Alfonso, nascuda a Cinctorres (els Ports), fa divulgació amb aquesta obra de 150 pàgines. I això és molt interessant. Prèviament ja havia publicat a la col·lecció universitària “Aldea Global”, el títol Les marques ONGD, on descriu i analitza els principals relats construïts pels anuncis de televisió de nou ONGD al llarg de dues dècades, explicant així bona part dels errors comunicatius de tota una època, posant de manifest la rellevància social i comunicativa de la publicitat neosolidària, i palesar la utilitat i la urgència de (re)pensar-la.

En aquest títol d’Onada Edicions es poden trobar, amb un llenguatge molt planer i un estil amè i fàcil de llegir, el que són i el que representen les marques al segle XXI, la seua importància en “l’educació” de la societat, i tot un seguits de “relats” de marca. Què hi ha darrere de Coca-cola, de Nestlé, de Nike, d’Apple, de Benetton, d’Intermon Oxfam, del FC Barcelona…?

Un exercici de bona comunicació, assequible a públic general i, molt adequadament, també pensat per al lector jove. Un recull de “relats” que ens pot aportar molt per tal que en siguem més conscients del nostre paper com a consumidors de marques.

 

Més info: http://www.onadaedicions.com/producte/%28Tot%29-el-que-encara-no-saps-sobre-les-marques/

Tot això ho faig perquè tinc molta por, Empar Moliner (Proa, 2016)

7 setembre 2017 en Assaig-Pensament-Informació

Empar Moliner (1966) és periodista, col·laboradora habitual dels mitjans de comunicació catalans, tant escrits com audiovisuals, amb opinió molt influent i escriptora. Va guanyar amb aquest llibre, el seu penúltim, el Premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions (2015), i segons Sílvia Soler és el llibre “més àcid i savi” d’Empar Moliner. No sé com seran els altres, però semblen uns qualificatius estranys per a un recull de contes com aquest.
Pel poc que sé de la vida i obres de l’autora, el que m’ha fet la impressió és que ella mateixa es dissemina al llarg de les narracions. Diria que moltes les protagonistes comparteixen trets reconeixibles: escriptora en català i independentista que a més menja de forma compulsiva per ansietat i fa règim contínuament; corredora de maratons autodidacta contra el món; entesa en vins i gastronomia; tertuliana de tele i escriptora de columnes de premsa…
Malgrat que llig amb gust les seues columnes de premsa intel·ligents i contundents, l’estil d’aquesta obra em resulta una mica carregós (amb tants parèntesis, com si sempre hagués de donar explicacions), però s’ha de reconèixer que les històries són dinàmiques, amb molt d’estil directe, que fa un retrat de la societat catalana actual, i que algunes d’elles acaben enginyosament.

Submissió, Michel Houellebecq, Oriol Sánchez Vaqué, trad. (Anagrama, 2015)

1 setembre 2017 en Assaig-Pensament-Informació

“La idea sorprenent i simple, no expressada mai abans amb aquesta força, que el punt culminant de la felicitat rau en la submissió més absoluta. … hi ha una relació entre l’absoluta submissió de la dona a l’home, tal com la descriu Histoire d’O, i la submissió de l’home a Déu, tal com la planteja l’islam.” (p. 234)
 
Tal com s’explica a la quarta de coberta som a França, l’any 2022. Els partits tradicionals, abocats a pactes infructuosos, s’han esfonsat i una nova formació islamista guanya les eleccions presidencials. Els jueus emigren, les dones vestides púdicament deixen els estudis i la presència pública, els comerços tanquen o es reorienten… El protagonista un professor universitari de literatura, gris, fred i desanimat, però brillant i reconegut en la seua única especialitat d’expert en Huysmans, haurà de prendre decisions vitals. (Al final del llibre hi ha una nota d’autor que alleugera l’antipatia que desperta en qui llig aquest personatge principal).
 
El llibre, polèmic, amb l’autor acusat d’islamofòbia, va arribar a les llibreries el dia de l’atemptat contra Charlie Hebdo. Està molt ben traduït, i tot i que el protagonista fa una mica de ràbia, presenta unes interessants reflexions sobre “el suicidi de les civilitzacions”, les causes de la fi de l’hegemonia del cristianisme en la civilització occidental, i dibuixa un escenari sociopolític de ficció però no absurd.
 
Personalment no veig que el llibre siga islamofòbic de cap manera. Al contrari i tot, em sembla. Això sí, veig moltes més pegues a com tracta les dones. Durant l’obra es va escampant la idea de la “utilitat de les dones”. A l’inici de la novel·la al protagonista li fan com angúnia les dones de la seua edat (passada la quarentena) amb “les carns esfondrades” (es veu que hi ha un problema de traducció, imagine que deu voler dir “penjolloses”, “caigudes”), i més avant reflexiona sobre la teoria, també barallada per altres pensadors que cita, sobre que l’home necessita una “dona” per a conviure i casar-se i simultàniament una “noia”. I d’ací a presentar la poligàmia com a institució útil, ja que les primeres esposes supervisen la casa i la cuina perquè siga saborosa, i les més joves, doncs les altres necessitats de l’amo. Au!
 
Info de l’editorial: http://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/submissio/9788433915207/LA_12

Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819), Albert Toldrà i Vilardell (Publicacions de la Universitat de València, 2017)

28 agost 2017 en Assaig-Pensament-Informació

“Sol·licitació: Abús comès pel sacerdot confessor consistent a sol·licitar un penitent a cometre actes deshonests. Delicte punit amb breus penes, el penitent té l’obligació de denunciar-lo. Enciclopèdia Catalana” (lema)

“Les dones a l’Antic Règim, i més encara les de classe baixa, estan en una tremenda situació de vulnerabilitat respecte a aquests abusos. Tenen por, al capdavall, no sols del sol·licitador, també del pare o marit, de l’escàndol, de la violència, de la societat, del pecat, de la Inquisició. Difícilment podran dur a terme una denúncia contra un sacerdot sense patir algun tipus de revenja. De vegades, però la dona accepta de grat els requeriments del religiós, potser una vivència més reconfortant que la que té amb el seu marit o altres homes, durs i violents.” (p. 185)

Aquest assaig, fruit d’un estudi acadèmic, està reescrit de forma que es pot llegir com una narració per l’abundància d’exemples i cites textuals extretes dels expedients de la Inquisició de València sobre sol·licitacions (aproximacions, contactes, fornicacions, fetitxismes i sacrilegis, violències i sadomasoquismes). Aporta, amb les nombroses i ben seleccionades cites textuals, una visió directa, de vegades, brutal, del control i la repressió que promovia l’església de la contrareforma i també del que representava la confessió. Multitud de pobles de moatros: Alcoi, Xàbia, Dénia, València, Vila-real, Almassora, Eslida, Vallada, Montant, Cocentaina… apareixen com a localitats on fadrines, casades, vídues i monges, denuncien sacerdots i frares.

La segona part està dedicada a l’inici del procés (les denúncies i/o declaracions espontànies dels denunciats), les diligències informatives, delictes associats, el procés jurídic i la sentència i la pena. I una tercera part analitza la dona sol·licitada, per regla general pobra i analfabeta, la reacció a la sol·licitació, la denúncia, els informes sobre les dones (sovint menystingudes) i el sol·licitador (habitualment protegit).

El llibre és tan interessant, curiós i fins i tot morbós, i les declaracions són tan explícites, que si el director Mario Salieri no haguera filmat el clàssic llargmetratge eròtic italià El confessionari l’any 1998, en aquest llibre tindria material per fer un guió de primera.

 

Imatge de l’article: Martin van Meytens, ca. 1731, Museu Belvedere, Viena.

Dies de verema, Joan Olivares (Bromera, 1998)

22 agost 2017 en Assaig-Pensament-Informació

http://otos4.blogspot.com.es/2012/12/dies-de-verema.html [fragment publicat al blog de l’autor]

 

Joan Olivares i Alfonso (Otos, Vall d’Albaida, 1956) és  llicenciat en Física, professor de matemàtiques jubilat i gnomonista (dissenyador de rellotges de sol). I un escriptor molt important. Ha publicat diverses obres, algunes d’elles guardonades, com aquesta mateixa, amb el Premi de literatura eròtica La Vall d’Albaida.

Darrere d’aquesta exuberant coberta d’Enric Solbes, l’espectacular riquesa lèxica que l’autor posa en boca dels tres narradors principals, i l’habilitat per reproduir el discurs eroticorural és realment magnífica. I les situacions eròtiques que es presenten, entre l’escalfor i l’humor, molt efectives. I de rerefons un món quasi perdut, el nostre territori, la pàtria, com diu Joan Francesc Mira, que recorda a l’ambient d’aquells ametllers enyorats de Toni Cucarella.

La indispensable lectura d’aquesta obra, si teniu afecció pel gènere eròtic, us portarà de segur a resseguir els altres llibres de Joan Olivares. Ací en teniu els que ha editat amb Bromera: https://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/dies-de-verema.html

Aquest és un llibre clàssic, que es manté viu després de vint anys. Bona verema!

La festa d’Elx, Gabriel Sansano (ed.) (Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2016)

15 agost 2017 en Assaig-Pensament-Informació

“El poble i la ciutat d’Elx han volgut i sabut conservar, i mantindre viva, una representació que va nàixer en el bressol de la fe cristiana durant la segona meitat del segle XV… L’any 2001 la UNESCO declarava -reconeixia- la Festa com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat…”
L’editorial de la Universitat d’Alacant, dirigida pel castellonenc Josep Forcadell, acaba d’ampliar la molt interessant col·lecció “L’ordit”, on s’han publicat diversos títols sobre la cultura i el patrimoni amb aquest nou títol sobre el drama assumpcionista, que és el Misteri d’Elx.
El llibre, de 94 pàgines, ben farcit de fotografies antigues i actuals de la Vespra i del Dia de la Festa, a més del text íntegre de la representació, acomplirà amb escreix el seu objectiu de contribuir a fer xarxa cultural i descobrir-nos a uns i altres, al llarg del país, les meravelles que tenim a tocar i que no valorem com caldria.
Que passeu un bon dia de la Festa d’Elx, amb aquesta guia.

Feminisme de butxaca. Kit de supervivència, Bel Olid (Angle Editorial, 2017)

14 agost 2017 en Assaig-Pensament-Informació

“Recordem de nou el 98 % de delictes violents comesos per homes a Europa. És evident que hem de començar a educar els nens com estem educant les nenes. És urgent no només feminitzar la política, sinó la societat sencera.
Totes les persones hem d’aprendre a respectar els altres com s’ensenya a fer-ho a les nenes.” (p. 118)

Bel Olid (Mataró, Maresme, 1977) és escriptora, traductora i professora de traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona.

A partir de la descripció de la pura realitat social actual (encara que algunes persones s’entesten a negar-la, o matisar-la), d’estudis i de xifres oficials, l’autora construeix aquest petit manual, de 125 pàgines, de títol diàfan, amb una prosa neta, contundent i entenedora.

En sis capítols (Ser i no ser; Metralletes; No tots els homes són iguals; Cossos violats, cossos violables; Inadaptades; La roba bruta que es renta a casa; L’amor no mata; Juntes farem nostra la nit; #Onsónlesdones; L’escola de la vida; No volem portar pantalons; No ser res per ser-ho tot) repassa sense embuts la indiscutible necessitat d’assumir els postulats del feminisme per superar un món desequilibrat respecte al 51 % de la població que pateix discriminació. Així mateix, dóna algunes pautes i paraules per anomenar la realitat i fa constants referències a l’inadmissible binarisme de sexe que convé eradicar.

Una obra que cal llegir. Ens ajudarà  a aclarir conceptes i a constatar intuïcions.

 

Llibertat, Jonathan Franzen, Josefina Caball, trad. (Columna, 2011)

7 agost 2017 en Assaig-Pensament-Informació

“A en Walter mai no li havien agradat els gats. Li semblava que eren els sociòpates del món dels animals de companyia, una espècie domesticada com un mal necessari per controlar els rosegadors i, per consegüent, convertida en fetitxe de la mateixa manera que els països desgraciats converteixen en fetitxes els seus militars, i saluden els uniformes dels assassins…” (p. 791)
 
De la mateixa manera que la novel·la Les correccions, el reconegut Franzen torna a plantejar una mena de cosmogonia, centrada en una constel·lació familiar, amb arrels importantíssimes a la societat i política dels Estats Units. La narració evoluciona brillant, i els personatges (bàsicament un matrimoni i els seus 2 fills, i altres secundaris, però fonamentals) creixen d’una manera tan visible i emocionalment recognoscible que resulta admirable.
 
I per sota, trames simultànies que fan de coixí i omplin de contingut la novel·la, com la problemàtica de la sostenibilitat ambiental, amenaçada per la superpoblació; o l’estat d’ànim col·lectiu cap a la invasió d’Iraq, després dels atemptats a les torres bessones, i els negocis consegüents de “reconstrucció”, la manera de fer de les grans empreses d’extracció de carbó, o reflexions sobre la popularitat, les relacions amb el veïnat….
Una obra extensa, 812 pàgines, que donaria per a una sèrie televisiva completa i exhaustiva, a la qual no es pot llevar cap mèrit. Una fantàstica novel·la clàssica.

Ressenya de Vilaweb amb la que coincidesc:

http://www.vilaweb.cat/noticia/3934202/20111002/llibertat-jonathan-franzen-retrat-detall-lamerica-contemporania.html

 

En utilitzar el nostre lloc web estàs consentint l'ús de cookies d'acord amb la nostra política de cookies. Obtén més informació sobre cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close