Carme Rosanas

Itinerari 17

1 juliol 2017 en Ficció

Camino per un paratge desconegut. I sento com em parlen les roques. Formacions rocoses de formes insòlites i indòmites, d’animals estrafets i mutants. I jo me les escolto i me les crec, àvida com sóc de meravelles.

El camell del Cap de Creus em pregunta si he vist la cabra dalt d’una roca i ell se la mira, com qui busca una amiga. I sí que la veig de lluny, però quan m’hi acosto, sento una rialla greu i fonda. El camell em pren el pèl i la cabreta enfiladissa s’ha tornat àliga d’ales esteses.

Miro i miro la pedra i no sé entendre la transformació. Refaig el camí, per retrobar el punt de vista. Torno al lloc des d’on es veu la cabra i mentre camino es desdibuixa, desapareix, es fa roca sense forma i més enllà, es fa àliga de nou.

Hi ha mil presències absents en aquest itinerari. Una mena de laberint guiat, on no voldries perdre mai les guies clavades ran de terra, perquè és inquietant i bell aquest paisatge.

Restes de naufragis, humans i vegetals s’acumulen ran d’aigua.

I aquella solitud engrescadora, que no voldria deixar escapar. M’enfilo canal amunt per tornar al punt de partida entre matolls de flors blaves.

El camell em vol donar una penyora de retorn. Em crida i vol que m’endugui el reflex vermellós de les roques rovellades damunt de l’aigua. Diu que és la penyora per assegurar el retorn. No voldria deixar-lo escapar, però tan el retorn com el reflex em llisquen de les mans i me’n vaig amb les mans buides i el riure del camell a la meva esquena. Es burla de mi, encara.  I jo el deixo enrere, pensant que per més que m’agradin els misteris i les meravelles tornar al Cap de Creus o no, és una cosa que fonamentalment depèn de mi mateixa. Tornaré un dia per acabar l’itinerari 17.

 

Com si fos veritat

6 juny 2017 en Ficció

-A tu no t’agrada estar tranquil·la -li va dir en Norbert, qui sap si per tranquil·litzar-se ell mateix i poder seguir pensant que tot està bé com està.
-I qui vol estar tranquil, si pot estar, genial i meravellosament bé? -li va contestar la Clara, tot jugant el seu joc.
-A vegades, una cosa passa per l’altra -va argumentar en Norbert, seriós.

La Clara ja no va seguir la conversa. Potser no li interessava gaire seguir per un camí massa conegut. Només en somnis es contestava, només en somnis li contestava. “I és clar que m’agrada estar tranquil·la, Norbert! No entenc gens com pots dubtar-ho.” I de fet, cada cop li agradava més. Cada cop, sentia menys necessitat de res. Com si fos veritat. Com si ja no necessités res ni ningú i la seva intimitat no admetés gaire res més que ella mateixa. Només que la tranquil·litat, com la majoria de coses de la vida, tenia moltes cares i també moltes maneres d’aconseguir-la i de veure-la.

La placidesa per la Clara era sentir-se endreçada. No era tant el que feia o deixava de fer, sinó que era un estat que es projectava endavant, endreçar allò que feia cada dia per adequar-ho al futur que volia construir. Era viure un present que il·luminés endavant, com un focus d’aquests frontals, que duem al cap en el moment present (l’aquí i l’ara), però ens ajuda a anar més enllà intentant no equivocar la direcció. La pau cada cop la veia més personal, més endins. Projectar coses en companyia, des de sempre, la satisfeia molt més, però eren tan difícils els projectes comuns, que finalment es quedaria amb els seus, personals, intransferibles.

Per en Norbert, la tranquil·litat era fer-se poques preguntes gaire transcendents, era buscar un punt d’inconsciència per no amoïnar-se gaire, per res. Era cobrir-ho tot d’un mantell blanc, immaculat, preciós, com una nevada bella i lluminosa, perquè no es pogués veure res del que hi havia a sota. Per la Clara era precisament fer-se-les totes, les preguntes i buscar el nivell de consciència més profund per mirar d’intuir alguna resposta, i prou que li agradava la neu, però després de gaudir de la calma de la neu, esperava que es fongués, un dia o altre, per recuperar la realitat.

S’havia adonat que cada cop menys, necessitava respostes molt concretes. A vegades les preguntes li eren ja suficients, fins i tot creia que cada pregunta ja porta posada una resposta íntima, que potser no seria gaire entenedora per ningú més que ella.

-A tu tampoc t’agrada gaire estar tranquil. O al menys no tant com sembla a primera vista. Estar tranquil per a tu és seguir la norma d’un decret interior mai escrit. O sigui: estar tranquil, com si fos veritat.

Creaven realitats. Només que les realitats eren diferents. Un dia, en algun punt, qui sap si es trobarien o bé serien del tot divergents.

El frontal de la Clara enfocava cap a la trobada, en Norbert no duia frontal i potser amb una mica de sort, la seguiria.

Gallerets

5 juny 2017 en Poesia

Gall-gallerets,

vermell roent al camp,

rebrec de pètals.

 

Rebrec de temps,

les mirades es fonen.

Sospir al cor.

A Carles Capdevila, in memoriam

2 juny 2017 en Poesia

 
Llegirem i rellegirem els teus mots,
orfes de tu.
Perquè necessitem encara la teva llum.
I la bondat que duies posada sempre.
Rellegirem els teus mots.
Mancats, com estem,
de la bellesa profunda del cor.
Rellegirem els teus mots,
perquè sempre ens acaronin l’ànima.
 
 
 
FINS SEMPRE, CARLES, ET TROBAREM A FALTAR,
HI HA TANT POCA GENT QUE SEMPRE DIGUI COSES BONIQUES!!!

Camí

21 maig 2017 en Poesia

 

És buida, l’espera.
El món s’allargassa cel amunt,
mentre la claror verda ens cau,
com una pluja brillant,
damunt de cada absència.

Ha quedat un rastre pel camí
i no hi ha temps que el pugui esborrar.
Resseguim empremtes invisibles.
Les marrades i les aturades a cada revolt
són l’impuls renovat de seguir caminant.

Molí del temps

15 maig 2017 en Poesia

En l’aigua calma dels teus ulls

emmirallo verds i núvols.

Gotes de pluja inesperades

venen a trobar-se

Read the rest of this entry →

En utilitzar el nostre lloc web estàs consentint l'ús de cookies d'acord amb la nostra política de cookies. Obtén més informació sobre cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close