fbpx
La revista més vital

Carme Rosanas

La carta del passat

11 setembre 2018 en Ficció

Estimat Marc, Avui m’ha passat una cosa que encara no l’he explicada a ningú. Ningú no em creuria. Bé, ja sé que tu tampoc te’n creuràs res, de tot plegat, però a tu sí que t’ho vull explicar, perquè hi...

A la torre més alta

27 gener 2018 en Poesia

No em mulla el mar ni em bressolen onades. Però veig el blau, la marinada em canta i espurnejo de sal. Miro de lluny el mar i l'ametller. I sé l'amor florint a cada branca, desfent-se, ran d'escuma.

Peixets – 2

16 desembre 2017 en Poesia

L'anhel de transparències en cada mirada. El moviment incessant i opac de cada dia. Des de les profunditats miro amunt, cap a la llum. Si em pots veure, crida'm o vine a buscar-me. L'instant present, entre la superfície i la...

Peixets – 1

16 desembre 2017 en Poesia

Si en el laberint d'aigua de mil camins algun dia ens creuem atrafegadament, no pensis pas que no vull quedar-me. Només que fujo d'enlloc per no anar enlloc. Creua'm i fem de l'instant permanència. Toca'm i fem del contacte companyia....

Els colors de foc que m’acompanyen

1 desembre 2017 en Poesia

Sento els colors de la tardor sobre la meva pell. I sento el vent, ara suau, ara potent, que se m'emporta. Batego al seu ritme malgrat jo mateixa. Hi ha un final que s'apropa. D'oblit i de descans reclòs. Reposo,...

Tardor vora l’aigua

25 novembre 2017 en Poesia

I el crit de les coses invisibles encara fa mal. Barbollaire Hi ha paraules com gotes de pluja netejant ferides oblidades. Tenim la tardor daurada que ens envolta el peus i el cor. I les passes ens parlen damunt les...

Diàleg poètic de tardor

23 octubre 2017 en Poesia

Llum a la seva manera groc, vermell, ocre o marró l’hivern té una primavera la tardor té el seu color. ...........................................................................Xavier Pujol   La tardor té el seu color. No sé per què me l'amaga entre les boires i la...

Quan…

5 octubre 2017 en Poesia

El sentiré molt lluny, el mar i també lluny, la muntanya, i la pluja i el cel, quan ja no hi siguis. Per més que m'aferri a qualsevol suport...L'enyorança serà com l'aire que omple sense omplir, cada buida absència. I...

Itinerari 17

1 juliol 2017 en Ficció

Camino per un paratge desconegut. I sento com em parlen les roques. Formacions rocoses de formes insòlites i indòmites, d'animals estrafets i mutants. I jo me les escolto i me les crec, àvida com sóc de meravelles. El camell del Cap de Creus em...

Com si fos veritat

6 juny 2017 en Ficció

-A tu no t'agrada estar tranquil·la -li va dir en Norbert, qui sap si per tranquil·litzar-se ell mateix i poder seguir pensant que tot està bé com està. -I qui vol estar tranquil, si pot estar, genial i meravellosament bé?...

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close