Cecilia Berenguer
2 maig 2024 en Poesia
Desperta. La llum juga amb les fulles, acarona la verdor, al bosc es fa de dia: fades, obriu els ulls!, donyets desemperesiu-vos, que vingut és un nou jorn! Sortiu dels amagatalls, traeu-vos de damunt els fulls, de baix les fulles,...
26 abril 2023 en Poesia
Als FPX2023, als que són i als que no hi són. Tot comença amb una carta i una reunió, abans de març. Hi haurà cares conegudes, quintos i amics, vells companys, i si no ets oriünd del poble, és la...
25 novembre 2021 en Poesia
Buscant en un llibre vell de beuratges i pocions, he trobat un vell remei tret de l’ombra de la història, on enclotaren dones que caldria cobrir de glòria. Contra tots els arguments absurds a les discussions, contra control i aïllament,...
24 novembre 2021 en Poesia
És un malentés. No volia dir això. No és això el que volia fer. Però ho ha fet. Diu que no ho tornarà a fer. I ha dut un ramell. Està penedit. Ha plorat. Està patint. I tu t’has maquillat,...
27 maig 2020 en Poesia
Mirant enrere, tot em sembla ja distant, s'allunyen els records espentats per l'abstinència rutinària de contacte, Serà cert que en aquest món abans hi havia gent? Serà cert que els carrers estaven plens? Serà certa la gent que em parla per videotrucades?...
25 març 2020 en Poesia
T’has quedat a casa, forçosament, t’han obligat, potser tens por, potser tens temps a aprofitar, potser el temps és un regal per a estar amb els teus, o per a aprendre a estar amb tu mateix. Potser la teua llista...
2 març 2020 en Poesia
T’estimaràs sobre totes les coses. No diràs el nom de cap lluitadora en va. Santificaràs el vuit de Març. Honraràs la teua independència. No mataràs els desitjos. No faràs burla dels somnis. No furtaràs les il·lusions. No diràs que no...
19 febrer 2020 en Poesia
No mirar al cel? Peixera nuvolada… Impossible! El vent enlaira, una estora de fulles, es torna màgica. Una tempesta, rajos i trons esclaten, el cel plora. Del cel plou aigua el terra s’arremulla, el sol s’amaga. Els núvols neden després de...
23 octubre 2019 en Poesia
Un pas darrere l’altre enmig de la foscor silenciosa i nocturna. Dorms. Dormiu tots, o quasi tots. Però, alguns ja anem de camí cap al nou jorn, alguns veurem les primeres llums, sentirem el primer calfred quan ens acarone el...