Cecilia Berenguer
7 març 2019 en Poesia
Amb veus petites, veus que eren callades, tancades. Encorsetades. Vides anònimes, programades, tancades entre parets, i en gàbies de maternitat. Secundàries perpètues de l'estament familiar, cuidant de noves i velles vides, tenint cura dels malalts. I cuinant, i comprant i...
11 febrer 2019 en Poesia
Algunes voltes vols desaparéixer. Algunes voltes, encara que no ho penses, encara que no ho desitges, desapareixes, et desdibuixes, et desfàs en l’aire, et dissols en un silenci. Algunes voltes et tornes part del mobiliari, ningú no se n’adona, no...
11 gener 2019 en Poesia
Una mirada errant, una cerimònia d’excuses amb un somriure perenne, i divina sang de café descafeïnat amb la seua Hòstia de iogurt amb cereals. Vuit hores de dogma diàries. Una lletania monòtona de procedirs, una missa oficinal, com una pregària, com un ritual: Sempre s’ha...
3 octubre 2018 en Poesia
… Avui és un dia normal, és un dia qualsevol en què, com és normal, un home t’alça la veu, potser per què com ets dona… … Però, és un d’eixos dies, normals, en què un home et diu el...
13 juny 2018 en Poesia
Desperta. La llum juga amb les fulles, acarona la verdor, al bosc es fa de dia: fades, obriu els ulls!, donyets desemperesiu-vos, que vingut és un nou jorn! Sortiu dels amagatalls, traeu-vos de damunt els fulls, de baix les fulles,...
20 maig 2018 en Poesia
Gris, fosc, opac, intens, essència de pluja i tardor. Vent. Cel amarg com el café, ràbia cau, desconsol també. Enfadat, arrugues el front, cel de paper d'argent, i plores, ple de tristor, emprenyat, furiós, violent. Bufes, banyes a la gent, et rius...