Gerard M. Luckson

Vaig néixer amb el despertar de la primavera del 79, un matí assolellat de divendres. Es podria dir que vaig tenir una infància més o menys normal excepte per un fet que va marcar la meua vida des de molt petit: un llop. El llop que em feia por quan jugava indefens a la casa de bosc dels meus avis. Recorde com se m’acostava grunyint i exhibint els seus humits i iracunds ullals blancs. La meua àvia, armada amb un bastó gruixut d’avellaner, venia a ajudar-me i, protegint-me darrere de la seua esquena, s’embrancava en una mena de disputa en la qual sempre vencia ella. Tot just tenia tres anys quan vaig veure com l’abatia un caçador i se l’emportava arrossegant per la terra seca del camí. Recorde que vaig plorar alleujat però trist alhora.Per a mi el conte de la Caputxeta vermella sempre ha estat especial.Les idees em persegueixen, em xiuxiuegen capricis, paradoxes i secrets. Un cop vaig deixar d’escoltar-les i la meua ànima va emmalaltir. No puc evitar escriure sobre elles. Aquestes idees són com aquell llop mirant-me, grunyint-me, que em vol dir alguna cosa encara que arrisqui la seua vida.Per això escric relats i contes.Si et ve de gust, segueix-me i llegeix-me, si no, continua el teu camí.