Jenni Rodà
3 novembre 2022 en Ficció
Tu i jo estem units per un fil de cotó. Prim però vigorós, inestable però difícil d’esfilagarsar-se. D’un color ocre amarg i que deixa anar una flaire de resclosit, de vell, de corcat. Cada nit en adormir-me i cada matí...
4 setembre 2022 en Ficció
La papallona no vola: es deixa bressolar pel vent d’aquesta primavera vergonyosa. Una giragonsa cap a l’esquerra, una altra cap a la dreta, unes quantes sense rumb fix, fins que finalment cau al damunt del meu genoll. Sense demanar-li permís...
2 juliol 2022 en Ficció
Li havien donat cita per al metge l’endemà a dos quarts de dotze. Quan li havien fet la trucada a banda d’explicar-li la tirallonga de documents que havia de dur també li havien quasi exigit que estigués contenta, que una...
1 maig 2022 en Ficció
La meva amiga, farta de sentir els meus laments cada vegada que jo sortia d’una botiga, em va aconsellar que mirés de comprar-los en una pàgina de productes de segona mà. —Hi ha de tot i més, qualsevol cosa que...
La llista inacabable de paraules
3 març 2022 en Ficció
Feia tant de temps que estava immersa en ella mateixa que potser per això aquell dia, de bon matí, quan va sortir al carrer per fer les coses que s’havia apuntat a la seva llista inacabable d’encàrrecs, va decidir fer...
2 gener 2022 en Ficció
Quan em vaig despertar al matí, amb el soroll estrident del despertador, ja me’n vaig adonar. Tenia el coll completament garratibat, com quan el volant del cotxe queda travat i no hi ha manera de fer-lo girar ni cap a...
7 novembre 2021 en Ficció
El llit de fusta ordinària. El rosari que li van enviar uns familiars descansa a la tauleta de nit de tres calaixos que no tanquen bé. La làmpada que emet una llum d’un groc ranci que l’únic que genera és...
6 setembre 2021 en Ficció
Nit xafogosa d’estiu. Persianes aixecades, finestres obertes de bat a bat i ni un bri d’aire enlloc. Impossible aclucar l’ull. Les cançons del concert encara em ressonen al cap. Cadires enmig de la sorra, columnes que s’erigeixen fins al cel,...
4 juliol 2021 en Ficció
Jo no estava d’humor per sortir, però la meva veïna va venir amb la cantarella que en un parc de la ciutat hi havia una mena d’exposició que valia molt la pena visitar. Això sí, havia de ser ben fosc,...
1 maig 2021 en Ficció
Aquella tardor, a l’únic museu que hi havia al poble, un artista local que havia recorregut molt de món hi va instal·lar un llençol on es projectaven una sèrie d’ombres xineses. Eren figures humanes, que entraven i sortien del tros...