fbpx
La revista més vital

Jenni Rodà

De vaixells, mans i dits

25 Setembre 2020 en Ficció

En tenia de plàstic, de fusta, de ferro i de fets amb escuradents ben plans. L’avi era un expert construint vaixells. Però per a mi els millors eren els de paper: els darrers que havia confeccionat, quan ja li faltaven...

L’habitació del costat

21 Agost 2020 en Ficció

Feia dies que estava estressada i la meva parella em va voler sorprendre amb una estada en un balneari. Era lluny de casa, per respirar aires diferents, i summament luxós, d’aquells que surten a les revistes que només recullen indrets...

La taula ja està parada

22 Juliol 2020 en Ficció

El mate, els cuinats especiats, el sushi, el pa amb tomàquet amanit amb un bon oli d’oliva i les pastes marroquines són els elements bàsics de la nostra taula. Com la terra, el foc, l’aire i l’aigua ho són per a tota...

El canari

16 Maig 2020 en Ficció

He de reconèixer que aquell dia m’havia aixecat de mal humor i tot m’anava malament: la temperatura de l’aigua de la dutxa, el soroll de la cafetera, l’arruga de la camisa just a la zona del pit esquerre, l’olor forta...

Les gotes minúscules de mel

22 Abril 2020 en Ficció

Cada dimecres i cada dissabte a la tarda hi fèiem cap. Ella no ens esperava, però quan ens veia entrar a la immensa sala —allà on hi havia tots els altres residents del geriàtric—, se li dibuixava un somriure a...

Les primeres vegades

11 Març 2020 en Ficció

Feia temps que no vivia un gener tan gèlid. Potser des d’aquella vegada que amb l’emoció de veure nevar per primer cop —devia tenir uns sis anys mal comptats— vaig sortir al carrer amb pijama i sabatilles per impregnar-me d’aquells...

Els dies de cada dia

9 Febrer 2020 en Ficció

Despertar-te amb el soroll del despertador, que no és una simple alarma, sinó la cançó que va obrir el ball del teu casament. Aixecar-te amb lentitud, entre badalls, i posar-te les sabatilles al peu que no toca. Anar cap al...

Punts de vista

31 Desembre 2019 en Ficció

Jo ja no podia seguir més d’aquella manera. No és que volgués morir. El que tenia clar és que no volia patir. I últimament ho estava fent massa. Amb només un pulmó —l’altre me l’havien tret perquè el tenia, segons...

Els entrepans amb nom de persona

17 Novembre 2019 en Ficció

La meva millor amiga m’havia dit per quedar. Feia molt, massa pel meu gust, que no ens vèiem, i jo desitjava compartir-hi taula, parada amb un bon vi i amb un bon menjar, i entregar-nos l’una a l’altra, amb les...

La pinta de pues llargues i fines

13 Octubre 2019 en Ficció

Era posar un peu en aquell bosc i sentir-me com un arbre: esvelta de forma i robusta de fons, frondosa, humida i, de tan alta, quasi a tocar del cel. Aquesta sensació l’havia tinguda des de menuda, quan amb prou...

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close