Jenni Rodà
11 març 2020 en Ficció
Feia temps que no vivia un gener tan gèlid. Potser des d’aquella vegada que amb l’emoció de veure nevar per primer cop —devia tenir uns sis anys mal comptats— vaig sortir al carrer amb pijama i sabatilles per impregnar-me d’aquells...
9 febrer 2020 en Ficció
Despertar-te amb el soroll del despertador, que no és una simple alarma, sinó la cançó que va obrir el ball del teu casament. Aixecar-te amb lentitud, entre badalls, i posar-te les sabatilles al peu que no toca. Anar cap al...
31 desembre 2019 en Ficció
Jo ja no podia seguir més d’aquella manera. No és que volgués morir. El que tenia clar és que no volia patir. I últimament ho estava fent massa. Amb només un pulmó —l’altre me l’havien tret perquè el tenia, segons...
Els entrepans amb nom de persona
17 novembre 2019 en Ficció
La meva millor amiga m’havia dit per quedar. Feia molt, massa pel meu gust, que no ens vèiem, i jo desitjava compartir-hi taula, parada amb un bon vi i amb un bon menjar, i entregar-nos l’una a l’altra, amb les...
La pinta de pues llargues i fines
13 octubre 2019 en Ficció
Era posar un peu en aquell bosc i sentir-me com un arbre: esvelta de forma i robusta de fons, frondosa, humida i, de tan alta, quasi a tocar del cel. Aquesta sensació l’havia tinguda des de menuda, quan amb prou...
7 setembre 2019 en Ficció
Allò no era cap objecte abandonat enmig de la pluja. Allò no era un simple cèrcol fet de fusta i de fulles. Allò, indubtablement, era jo. Plena de colors, que tan aviat em transportaven a la felicitat de la infantesa...
Quan la vida és més viva que mai
1 juny 2019 en Ficció, Viatge intransferible
Aquell matí —cosa estranya en nosaltres!— vam sortir molt puntuals de casa. No eren uns privilegis de què gaudíssim gaire sovint, perquè els llençols, als meus fills, se’ls enganxaven exageradament quan es tractava d’anar a l’escola. Uns “cinc minuts més”...
14 maig 2019 en Ficció
No vull, malgrat haver-ho de fer, desempallegar-me dels llençols. Tinc ganes que segueixin ben enganxats a mi, com si fossin la meva segona pell, com si durant la nit s’haguessin convertit en una extensió del meu cos, menut i fràgil....
25 abril 2019 en Ficció
Des de feia disset dies pujar al número 24, al bell mig del passeig de Gràcia, per a mi s’havia convertit en una aventura. Havia abandonat els mots encreuats irresolubles, els auriculars que m’oferien ritmes de hip-hop i també el...