Jenni Rodà
8 abril 2018 en Ficció
—Els homes et faran patir. No t’enamoris mai de cap. T’ho dic per experiència: com més lluny els tinguis, millor. La Gràcia, des que la seva única filla, la Geòrgia, va començar a tenir ús de raó i a entendre...
25 març 2018 en Ficció
Quan feia poc més de deu minuts que havia pujat al cotxe se’n va adonar: s’havia deixat el mòbil a casa, al damunt del marbre de la cuina, amb el carregador connectat. L’Íngrid es va desesperar. Just el dia que...
12 març 2018 en Ficció
L’Àgata tenia per costum arribar aviat als llocs, però aquell dia, a la classe d’estiraments, va pensar que potser s’havia excedit. Tant era: aprofitaria per anar fent exercicis pel seu compte fins que vinguessin la professora i els del seu...
26 febrer 2018 en Ficció
Com cada dimecres de primavera, quan la tarda ja començava a marcir-se, la Montse sortia a la terrassa per regar el ventall de flors que hi tenia. S’hi estava tan bé amb la calidesa que el gran astre havia deixat...
12 febrer 2018 en Ficció
Cada estiu feien el mateix. Des d’una bona colla d’anys enrere. Realment la Ginebra n’havia acabat perdent el compte, però ben bé vint segur que sí que els podia posar a la saca. Quan arribava el final del mes d’agost...
29 gener 2018 en Ficció
La Gemma no entenia per què la gent deia que els dies de pluja eren lletjos i tristos i melancòlics. Ella considerava que eren els més bonics que podien existir. Potser sí que era una murga haver de carretejar el...
17 gener 2018 en Ficció
Feia poc més d’un mes que l’Àurea havia començat aquella feina de repartidora. N’hi havia parlat un amic seu que també hi treballava i que, en part, havia incidit perquè la contractessin. No cobrava una gran fortuna —quatre euros per...
4 gener 2018 en Ficció
Era un dia d’estiu terriblement xafogós. La roba s’enganxava a la pell, fent-hi una mena de doble capa. La suor s’escolava arreu sense demanar cap tipus de permís, ben agosarada. I la boca, malgrat refrescar-la amb aigua de forma continuada,...
27 desembre 2017 en Ficció
Era dissabte al matí i la Manel·la feinejava per casa. Sempre es reservava aquella estona per portar a terme amb escreix i de manera molt escrupolosa les tasques que entre setmana només feia per sobre. Que contenta que se sentia...
Un desig amagat entre una muntanya de papers
15 desembre 2017 en Ficció
—Tot això ja ho podem llençar? —El què? —Les revistes. N’hi ha a cabassos i no te les mires mai. —Ni pensar-ho! Es queden totes aquí. Aquell matí en Climent s’havia aixecat amb ganes de fer neteja. Feia temps que...