La revista més vital

Joan Mascarell

Ana María

10 agost 2018 en Ficció

Ana María, que així s’anomenava per gràcia del costum i les bones maneres familiars, perquè Ana fou l’àvia materna i María la paterna, va nàixer a Munic. Els pares van haver d’anar-se’n allà per qüestions d’ascens professional. No cal dir...

La senyó Rosa IV

12 juny 2018 en Ficció

Aquesta vesprada fa calor. No és allò, però si deixa de bufar l’aire, és qüestió d’obrir el ventall. I la senyó Rosa ho fa que ni brodat. A cada obrir i tancar l’atifell el crac que se sent fa imaginar...

Molta terra a l’Havana

15 maig 2018 en Ficció

Pere va ser un d’aquells espavilats a qui la resta del poble titllava d’oportunista i que havia sabut aprofitar-se del moment. Perquè en els pobles, passa això. Al voltant de les taules sempre s’escriuen altres vides. I, així, molts en...

Els Teixons

3 maig 2018 en Ficció

Llorenç i Pasqual Riera, dos germans eixerits i ben plantats tots dos. L’un, el Llorenç, era tres anys major que Pasqual. Tant l’un com l’altre lluïen el segell familiar; una taca de pèl blanc entre l’inici de la ratlla del...

Dénia, 1875

25 abril 2018 en Ficció

Com tots els dies i a la mateixa hora, el magatzem dels anglesos tanca les seues portes. La mobila de les grans portalades que peguen a la plaça del Convent de Sant Antoni fan un soroll sec, de canya badada...

Sense miraments (À la bonne franquette II)

13 abril 2018 en Ficció

Amb una joia que l’alertava i la posava a l’aguait de les mirades de casa seua, Marie procurava de no mostrar-se’n gaire afectiva. Ella que tot ho calculava, que tot ho veia vindre amb un temps desmesurat. Ella, Marie, qui...

Sense miraments. (À la bonne franquette 1).

9 abril 2018 en Ficció

Avenue Bosquet  i la Motte Picquet, el cel es desploma després de burlar-se bona cosa dels qui creuem cada matí la ciutat per sota dels castanyers d’un verd fosfo i que tot just renaixen sense tèmer les gèlides matinades d’Abril....

Estée i Gisèle (La rossa i la bruna)

31 març 2018 en Ficció

Estée i Gisèle. Una rossa i l’altra bruna. Estée lluïa uns talons sempre una mica massa alts, i Gisèle feia enlluernar per dur aquelles sabates enxarolades sempre més netes que un ivori. L’una, la rossa, sempre envoltada d’un aire nerviós. L’altra, la bruna, respirava una amabilitat pastosa i esmorteïda causada...

Hi tornaran les oronetes? ( La Senyó Rosa IV)

26 març 2018 en Ficció

Tot just, en acabar la tronada, les sentors a terra mullada fan que els sentits se li recuperen i li torna al seu lloc el trellat de saber on és i de qui s’envolta. De la canalera s’esgolen filets groquencs...

Terrats a vora mar

28 desembre 2017 en Ficció

I tan cansat de les repeticions i convencions i altres circumstàncies de taules, estovalls de fil i coberteries que s’enceguen en traure-les dels calaixos, m’enfile escales amunt i vull tocar el cel i que és el cel del silenci i...

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close