Joan Mascarell
![](https://descriu.org/wp-content/uploads/2018/06/la-pastisseria-barcelona-150x150.jpg)
12 juny 2018 en Ficció
Aquesta vesprada fa calor. No és allò, però si deixa de bufar l’aire, és qüestió d’obrir el ventall. I la senyó Rosa ho fa que ni brodat. A cada obrir i tancar l’atifell el crac que se sent fa imaginar...![](https://descriu.org/wp-content/uploads/2018/05/P1217513-150x150.jpg)
3 maig 2018 en Ficció
Llorenç i Pasqual Riera, dos germans eixerits i ben plantats tots dos. L’un, el Llorenç, era tres anys major que Pasqual. Tant l’un com l’altre lluïen el segell familiar; una taca de pèl blanc entre l’inici de la ratlla del...![](https://descriu.org/wp-content/uploads/2018/04/lautr-150x150.jpg)
25 abril 2018 en Ficció
Com tots els dies i a la mateixa hora, el magatzem dels anglesos tanca les seues portes. La mobila de les grans portalades que peguen a la plaça del Convent de Sant Antoni fan un soroll sec, de canya badada...![](https://descriu.org/wp-content/uploads/2018/04/escultura-cheval-la-herse-caballo-en-la-grada-por-pierre-louis-rouillard-1877-musee-dorsay-paris-ile-de-france-francia-dy7wbb-150x150.jpg)
Sense miraments (À la bonne franquette II)
13 abril 2018 en Ficció
Amb una joia que l’alertava i la posava a l’aguait de les mirades de casa seua, Marie procurava de no mostrar-se’n gaire afectiva. Ella que tot ho calculava, que tot ho veia vindre amb un temps desmesurat. Ella, Marie, qui...![](https://descriu.org/wp-content/uploads/2018/04/cler-fleur-flower-shop-150x150.jpg)
Sense miraments. (À la bonne franquette 1).
9 abril 2018 en Ficció
Avenue Bosquet i la Motte Picquet, el cel es desploma després de burlar-se bona cosa dels qui creuem cada matí la ciutat per sota dels castanyers d’un verd fosfo i que tot just renaixen sense tèmer les gèlides matinades d’Abril....![](https://descriu.org/wp-content/uploads/2018/03/quartier_encart-1-150x150.jpg)
Estée i Gisèle (La rossa i la bruna)
31 març 2018 en Ficció
Estée i Gisèle. Una rossa i l’altra bruna. Estée lluïa uns talons sempre una mica massa alts, i Gisèle feia enlluernar per dur aquelles sabates enxarolades sempre més netes que un ivori. L’una, la rossa, sempre envoltada d’un aire nerviós. L’altra, la bruna, respirava una amabilitat pastosa i esmorteïda causada...![](https://descriu.org/wp-content/uploads/2018/03/bassa-150x150.jpg)
Hi tornaran les oronetes? ( La Senyó Rosa IV)
26 març 2018 en Ficció
Tot just, en acabar la tronada, les sentors a terra mullada fan que els sentits se li recuperen i li torna al seu lloc el trellat de saber on és i de qui s’envolta. De la canalera s’esgolen filets groquencs...