Joan Mascarell
Estée i Gisèle (La rossa i la bruna)
31 març 2018 en Ficció
Estée i Gisèle. Una rossa i l’altra bruna. Estée lluïa uns talons sempre una mica massa alts, i Gisèle feia enlluernar per dur aquelles sabates enxarolades sempre més netes que un ivori. L’una, la rossa, sempre envoltada d’un aire nerviós. L’altra, la bruna, respirava una amabilitat pastosa i esmorteïda causada...
Hi tornaran les oronetes? ( La Senyó Rosa IV)
26 març 2018 en Ficció
Tot just, en acabar la tronada, les sentors a terra mullada fan que els sentits se li recuperen i li torna al seu lloc el trellat de saber on és i de qui s’envolta. De la canalera s’esgolen filets groquencs...
28 desembre 2017 en Ficció
I tan cansat de les repeticions i convencions i altres circumstàncies de taules, estovalls de fil i coberteries que s’enceguen en traure-les dels calaixos, m’enfile escales amunt i vull tocar el cel i que és el cel del silenci i...
14 desembre 2017 en Ficció
Hi ha moments i hores i empentes. I també mogudes al cervell que t’empenyen a fer una cosa o una altra sense que després hages de penedir-te’n. Les passes que avancen sense esma dins dels calendaris bé que ho saben...
23 novembre 2017 en Ficció
Cada dia que s’alça ve a ser bessó de l’altre i obri les mallorquines pintades de verd de bat a bat i no tem el vent ni les pluges que assoten els vidres quan plou de la mar. I tira...
Dins la panxa del llombrígol urbà
9 novembre 2017 en Concurs Blc
Sis i mitja del matí. I fa frescor i una lleugera capa de rosada bruta confereix als capots dels cotxes una pàtina argentada que el trenc d’alba eixugarà i oferirà la seua ànima als déus del migdia per tornar...
7 novembre 2017 en Ficció
Hi ha eixos moments que de tan tòpics s’esvaeixen i s’enganxen com tants altres dins de la madeixa dels temps. I els seus fils de llana s’han nugat de tal manera que ni els braços més agosarats i estesos...
25 octubre 2017 en Ficció
Potser caldrà rellegir o, en el seu cas, llegar de primeres la primera part: La senyó Rosa. Es troba dins de la col·lecció Pous de memòria. A la pàgina de www.descriu.org ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ …I com tot en aquest passar...
9 octubre 2017 en Ficció
Les meues passes s’adrecen cap al futur sempre incert i ara més que mai, imprevisible. Les cosconelles als dits dels peus en trepitjar les algues de vora mar em fan endinsar retrospectivament als meus anys d’infantesa quan la colla...
24 setembre 2017 en Ficció
Als meus noranta-quatre anys, pense que ja he arribat on el camí s’acaba i dóna lloc a la planura blava i queta com una calma de gener i on, sota el mantell d’aigües transparents, s'albira un fons tot ple de...