Ionquis energètics

19 abril 2017 en Assaig-Pensament-Informació

Som uns ionquis de l’energia. Cada dia, sense ser gaire conscients del cost mediambiental que té, és possible que tinguem llum, calefacció, estar connectats amb la resta de món o ens puguem desplaçar amb el cotxe.

En el paleolític, la societat caçadora-recol·lectora  consumia l’equivalent a una bombeta incandescent de 100 watts durant 24 hores. Tres milions d’anys després, en arribar l’homo erectus, qui aprén a controlar el foc per aprofitar l’energia de la biomassa recol·lectada, es duplica el consum. Més tard, fa uns deu mil anys, amb les primeres societats agrícoles i els primers assentaments van generar un altre augment energètic degut a la fabricació de ferramentes metàl·liques i instruments per al treball en el camp. Amb l’arribada de la roda i l’explotació de l’energia eòlica en la navegació, el consum havia assolit les cinc bombetes per càpita al dia. A mitjans de segle XVIII amb la Revolució Industrial es va multiplicar per set la despesa energètica. I des de 1980, cada any, la societat energètic-depenent en la que vivim augmenta un 2.5% el seu consum, a l’hora que ho fan les innovacions cientificotecnològiques. Som incapaços de viure sense energia, consumim 120 vegades el que els nostres avantpassats cavernícoles, i les previsions per als propers anys no són esperançadores, en deu anys es calcula un consum de 20 terawatts, és a dir, un 2 seguit de vint-i-sis zeros. Avui, el 70% de l’energia ve des de fora de les nostres fronteres, ens enganyem pensant en la sostenibilitat, però tots sabem que cada dia en necessitem més, i en som més dependents, serem capaços de proveir-nos per a eixa necessitat energètica?
Font imatge: Prieto, Pedro, Una visión de la matriz energètica mundial