Xavier Diez

Xavier Diez (Barcelona, 1965)
Historiador i escriptor. Diplomat en Magisteri (UAB, 1988), llicenciat en Filosofia i Lletres (UAB, 1994), postgraduat en Pedagogia Terapèutica (UOC, 1999) i Doctor en Història Contemporània (UdG, 2003). S’ha dedicat professionalment a la docència, l’escriptura i la col·laboració amb diversos mitjans de comunicació. Ha impartit cursos i conferències a Catalunya i altres països d’Europa i Amèrica Llatina, i realitzat algunes estades acadèmiques.
Com a historiador s’ha dedicat a investigar sobre el pensament polític dels moviments socials dels segles XIX i XX, especialment del món intel·lectual i cultural llibertari, i també ha reflexionat sobre aspectes epistemològics de la historiografia, l’anàlisi del discurs en la transmissió de les idees polítiques i la història de la Transició. També ha participat en diversos debats sobre aspectes de la globalització. Entre les seves aportacions hi ha l’estudi de l’individualisme anarquista hispànic (objecte de la seva tesi doctoral), així com l’anàlisi de les relacions de classe en la Catalunya d’entreguerres o els orígens històrics de la violència revolucionària. Darrerament també s’interessa per la història recent respecte a la construcció de l’independentisme actual i de les esquerres occidentals. Ha estat autor de diversos llibres d’assaig i ha col·laborat en nombroses obres col·lectives.
Ha publicat també narrativa i poesia, molt centrat en establir una veu de protesta social combinada amb aires intimistes i la idea del fracàs com a metàfora del contrast entre idealitat i realitat.

Entre 2002 i 2010 fou membre del col·lectiu Argumenta, destinat a revifar l’assaig en català. En l’actualitat és membre cofundador del Seminari Ítaca d’Educació Crítica i del Col·lectiu Pere Quart. També forma part del consell de redacció de la revista Docència.