Feia dies que el mal de cap, la tos, els mocs i el dolor als ossos i articulacions l’acompanyaven. Intuïa el que tenia, però tot i així era del parer que una visita al seu metge li aniria bé.
—Vostè el que té és un cadarn!
—Un què?
—Un cadarn, senyora. Com una casa!
—I això és molt greu?
—Aquest medicament que li receptaré li anirà bé, ja ho veurà.
—Però me’n sortiré o no, doctor?
—Jo crec que vostè és ben capaç de combatre un catarro.
—Un catarro? Però vol dir que aquesta paraula està acceptada? Em sona tan malament…
—Sí, sí, sí, ho pot comprovar ara mateix si vol.
El professional introdueix una adreça electrònica a la barra de l’ordinador que és tan blanca com la seva bata.
—Ho veu? Catarro està admès. I com a sinònim de cadarn.
—Així m’està dient que el que tinc és un simple costipat?
—Li demano que no ho torni a dir més, això!
—El què?
—Aquesta paraula!
—Quina?
—La que acaba de pronunciar.
—Costipat?
—Pel que més vulgui, pari, que les orelles m’estan a punt d’explotar!
La senyora, asseguda a la cadira grisa, gastada i incòmoda —res a veure amb la que tenia el metge, nova de trinca i ergonòmica— no entén res del que està vivint. Fins i tot fa el gest de posar-se la mà al front per comprovar si és que, sense adonar-se’n, li ha pujat massa la febre.
—Bé, continuem, em sembla que ja m’ha passat.
Després de beure una mica d’aigua i de fer-se vent l’home no té una cara tan pàl·lida.
—És que no entenc aquesta mania que tenen la majoria de pacients…
—Ai, doctor, no el segueixo.
—Costipat? Però a qui se li acut? I també hi ha els que s’atreveixen amb encostipat! On anirem a parar?
—I llavors què caldria que diguéssim?
—Constipat, senyora! I amb una ena ben llarga i forta, si us plau!
—N’està segur?
—Com que els refredats ja no són el que eren!
—I si ho busca en aquesta pàgina d’Internet que m’ha ensenyat? No fos cas que estigui admès com una expressió col·loquial. Ja sap: de les planeres, de les entenedores, d’aquelles que els metges no coneixen.
I el doctor se la mira com si tingués un extraterrestre al davant i torna a beure aigua i a fer-se vent. Ha descobert que la dona té raó.
Temps de lectura: 2 minuts
