On és la Gran Tartària? En els mapes europeus antics, era el nom genèric d’extensos territoris d’una geografia oriental, ignota i de límits indefinits, entre l’Àsia Central i els confins de la Xina, Mongòlia i la immensa Sibèria. Era el non plus ultra d’un món encara per descobrir i per explorar, dels habitants del qual –els misteriosos i temuts tàrtars– es narraven històries fantàstiques, històries de la matèria de què estan fets els somnis. En temps medievals i fins al segle XIX, fou l’equivalent de la Hiperbòria de la mitologia grega, la terra ‘més enllà del nord’ de Tràcia, resguardada del vent i del fred, on fabulosos grifs custodiaven tresors i batallaven amb arimaspes d’un sol ull al front… Contes de la Gran Tartària i de més enllà és el feliç i suggeridor títol d’un llibre fascinant de relats (publicat per Scito Edicions) que la seva autora, Encarna Sant-Celoni i Verger, ens oferí l’any vint del segle XXI a tall de triaga: antídot contra el verí d’una virulenta pandèmia que, si bé confinà els cossos, no confinà pas les ments de qui és capaç de viatjar amb la imaginació gràcies a la literatura, l’art de la paraula que ens eixampla el cor i ens procura salut i benestar. Però, quins són els ingredients d’aquesta triaga guaridora i salvífica? Anem a veure…
Ara fa quinze anys, Encarna Sant-Celoni va publicar una traducció, del francès al català, d’un llibre encisador: Els mil i un quarts d’hora. Contes tàrtars (Editorial Moll, 2007), obra de Thomas Simon Gueullette (1683-1766), un jutge parisenc lletraferit, un típic representant de la burgesia il·lustrada del segle de les llums afeccionat a escriure relats ‘orientals’ de l’estil de les Mil i una nits. La traducció d’aquell llibre, fins ara, ha passat força desapercebuda en un camp literari, el nostre, massa acomplexat, massa pendent de publicar ‘best sellers mundials’ al costat de llur versió en castellà, tot fent un seguidisme inútil d’acord amb les lleis d’un mercat que no afavoreix pas els interessos d’una llengua ‘minoritària’ o ‘minoritzada’, o com li vulguin dir. Aquells Mil i uns quarts d’hora incorporaven, per fi!, el català a una gran tradició literària europea de la qual la nostra llengua en restà òrfena durant anys i anys (per raons polítiques conegudes): el gènere dels ‘contes orientals’. D’aquells Mil i un quarts d’hora de Gueullette, Encarna Sant-Celoni n’ha extret el moll per a adaptar els contes a versions pròpies, com una xahrazad disposada a fer-nos oblidar les misèries quotidianes, disposada a regalar-nos un plus ultra de narracions que apassionen la raó i enarten els sentits. Explicar històries, escoltar-les, o llegir-les, és un plaer incommensurable, un esdeveniment feliç, un privilegi que cal valorar en funció d’una necessitat humana que explica l’èxit de llur versió actual; l’èxit de les sèries –novel·les– en format televisiu o a través de plataformes.
Contes de la Gran Tartària i de més enllà és un llibre que ens obsequia amb una selecció de tretze relats ‘orientals’ d’època indefinida, uns relats que ens conviden a viatjar, i a somiar, des de ‘casa estant’. Ho fa a partir d’una convenció literària establerta des de temps antics i que configura l’estructura del llibre: una ‘història marc’, com en Les mil i una nits de l’ínclita Xahrazad, amb forma de prefaci; un prefaci titulat Això era i no era en un lloc de l’Orient Mitjà, on ningú no menteix ni ningú diu la veritat…, partir del qual un contacontes valencià instal·lat a Síria, anomenat Bernat, ens convida a llegir les històries que li va explicar, temps enrere, una siriana anomenada Sàmar, filla de Damasc, una altra de tantes xahrazads que, al llarg del temps, han recontat i reescrit els contes. Contes com ara la singular ‘Història de Daraixà, princesa de les Índies; de Bahram Gur, rei de Pèrsia, i de l’elefanta Kutxuk’ ens sorprenen i captiven alhora per la capacitat d’emocionar-nos i de fer-nos pensar, reflexionar. Tots, cadascun dels tretze contes ‘seleccionats’ per Bernat tenen el mateix poder de seducció, si més no pel plaer que comporta llegir-los, i potser també perquè alguns impliquen transgressions d’un ordre social establert força seductores.
El llibre inclou un postfaci molt valuós de l’autora; un postfaci que, si teniu el llibre entre mans, us convido a llegir fins i tot abans d’endinsar-vos en la lectura del prefaci i dels contes. També conté un glossari de topònims, noms de llocs que inciten a viatjar per espais i temps d’ara i d’abans, reals o llegendaris: una delícia. Ah!, i el disseny de la coberta, obra de Joan Bisquert, un encert d’allò més adequat al tema. En fi, contes, relats, històries… per a totes les edats, per a llegir o escoltar. Literatura en vides, lletres salvadores… Salut i força!
Margarida Castells Criballés
Contes de la Gran Tartària i de més enllà
Encarna Sant Celoni i Verger
Editorial: Scito Edicions
Nombre de pàgines: 129
Més info: https://scitoedicions.org/es/producto/contes-de-la-gran-tartaria-i-de-mes-enlla/
Temps de lectura: 4 minuts
