Contes i faules, Francesc d’Eiximenis, Marçal Oliver, ed. (Barcino, Els nostres clàssics, 1925)

“–Senyors, hom qui res se preu totes maneres deu cercar a abonançar sa muller ans que la fira; car ferir és gran minva de la dona e major del senyor…” [Senyors, aquell que es considera com a tal ha de procurar sempre asserenar la dona, més que no ferir-la, ja que ferir és un gran perjuí per a la dona i encara més per al senyor…“] (p. 33)

Llegir els contes i faules d’Eiximenis, gironí que va nàixer a meitat del segle XIV, framenor, en constant relació amb el poder, i viatger incansable, té la seua gràcia ara, i és entretingut i tot.

Eiximenis, que va ser un escriptor dels més llegits i traduïts del seu temps, és conegut per altres obres “exemplificadores” i misògines, com el Llibre de les dones. V. Fàbrega Castatllar, a l’article “Com castigar malícia de fembra” publicat a la Miscel·lània Albert Hauf, editat per l’Abadia de Montserrat, fa un repàs molt detallat dels principis del frare Eiximenis i com alliçona els marits per tal de mantenir l’autoritat davant les malicioses dones.

Acabat de passar el 25 de novembre, dia per l’erradicació de la violència contra les dones, resulta curiós llegir les històries i exemples que explica (extretes pel compilador del Terç del Crestià) en referència a com castigar “la muller maliciosa”, ja que opta per evitar el càstig físic i usar “ço que dix Salamó, que més val giny que força, e que no ha al món tan forçor ferre que ab manera no es puixa amollir, ne tan mala fembra que ab art no es puixa abonir.”

El punt de partida és que una cosa o una altra tenen les dones de roín, si són castes i bones, deuen ser malicioses, o envejoses… I malgrat que ferir-les no és la solució, hi ha altres mètodes que recomana per encarrilar-les, com avergonyir-les en públic, atemorir-les…

Total que en mans de l’home està redreçar-les, i a temps, que el foc que no s’apaga a hora després és incontrolable.

 Coberta

Temps de lectura: 1 minuts