La revista més vital

Contra el crim

A plena llum del dia

es passeja la violència pel carrer,

i la Mort, senyora, no s’arrecera

al seu natural regne de la nit.

S’ha esvaït tota impudícia

i desvergonyida repta fins el sol.

El no-res no demana excuses

per tanta disbauxa i dolor.

Oh humanitat, oh germans!

Què és allò que indolents perdem?

Contra consciència girem l´esquena

als que assassinats viuen

en l’atzucac del món

d’aquesta sola nau.

Alegres acceptem d´entelar-nos

la clara visió de la tragèdia

fins negar que els ulls ploren.

Coratjosos, caiem engolits

per la venjança devastadora insadollable

de cossos, com si foren de ningú ni de res.

Enaltits i borratxos d´un déu boirós

o infidels de cap dignitat del proïsme

ens abandonem a la rauxa del foc

o del glaç de l’anihilament.

Oh germans! La deessa raó, fa segles,

Se’n fot de les nostres pregàries.

No devem veure i viure el món

per les espatles,

sinó sentir amb consciència el dol

pel perill palés de perdre’ns.

 

Fotografia: Ameer Alhabi

Temps de lectura: 0 minuts

1+

Deixa una resposta