Contra un ignorant que comprava molts llibres, Un intel·lectual sense cultura, Llucià de Samòsata (Adesiara, 2013)
“Ben bé el contrari del que desitges és això que fas ara. Et penses que et prendran per una persona de cultura perquè t’afanyes a comprar els millors llibres…” (p. 75)
Llucià de Samòsata, important escriptor grec sirià, nascut al segle II, en temps d’Adrià. Es va dedicar a l’estudi de la retòrica i la literatura. És recordat per les sàtires, entre les quals hi haurà els dos opuscles que conté aquesta obra (Contra un ignorant… i Un intel·lectual sense cultura) i per obres imaginatives que es consideren precursores del gènere ciència-ficció. Sembla que va ser reconegut des del segle xv, i va inspirar diversos autors com Erasme, Rabelais, Maquiavel, i fins tot Swift, Bergerac…
Aquesta traducció de Sergi Grau va precedida per una excel·lent introducció feta per a aquelles persones lectores, diríem, que no especialment interessades en la literatura grega antiga. Grau et posa en antecedents del que representaven el llibres i la lectura en l’antiguitat grecoromana; qui era Llucià i el que s’entenia per erudició entre la gent culta; i hi ha un apartat final intitulat “El lector enculat i la lectura com a baixesa moral”.
En tots dos obres, Llucià blasma contra la incultura. En el primer cas, ataca un ric que compra llibres cars i valuosos, i presumint-ne, sense llegir-los, es pensa que adquireix l’estatus culte; en el segon cas, arran d’una crítica rebuda per un altre sofista per una paraula que aquell li retrau que ha pronunciat mal dita, Llucià desplega una furiosa ofensiva per demostrar que és un inculte ridícul amb un passat d’allò més vergonyós.
Tots dos discursos tenen en comú que a banda de la crítica a la incultura, hi ha la menció furibunda a “un altre vici que apareix estretament lligat amb aquest, i en la descripció del qual Llucià s’entreté llargament: ambdós protagonistes es deleixen pel sexe masculí”.
L’editorial ADESIARA, amb aquesta obra assequible d’unes 150 pàgines, de les quals una bona part són la versió en grec, ens fa a mans una oportunitat de conèixer, ben introduïdes i contextualitzades, unes obres de fa quasi vint segles, on es constata que hi ha moltes coses que compartim amb el món antic.
En tot cas, a Llucià, més valia tenir-lo com amic.
Coberta
Imatge de l’article: Kílix. Peça arqueològica amb l’alfabet grec arcàic. Museu arqueològic nacional d’Atenes. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:NAMA_Alphabet_grec.jpg
Temps de lectura: 2 minuts
