“Tinc una teoria: si t’enamores sota la pluja, l’amor perdura més que no si fa bon temps”

Sergi Pàmies. Cançons d’amor i de pluja (p. 9).

Segons la definició de la UNESCO, s’ha dit per davant i per darrere, que un llibre és una publicació no periòdica impresa de més de 49 pàgines, sense incloure les cobertes, i a més s’entén que el que conté respon a una unitat temàtica i ha d’estar inserit en un mercat.

Sergi Pàmies, malgrat la destresa en l’ús del llenguatge i la resolució de les històries amb
més o menys habilitat, no presenta amb aquest recull de narracions breus, cap unitat més
que la que ell mateix reconeix “sempre parlo de mi” (p. 47), i hi adjunta algunes altres
cosetes per reomplir, que encara podrien ser un alter ego seu. I  les històries, plantejades
com a monòlegs tristots i un pèl queixosos, parlen d’ell, o de persones que podrien ser ell,
(hipocondríaques, patidores, mig traumatitzades per una infantesa molt concreta), i de sa
mare, i de son pare, i dels oncles, i del fill, i d’una filla, i de la dona, i torna a sa mare… i fins
i tot de la tortuga de casa!

Malgrat que el llibre comença amb una “cançó” prometedora, s’endinsa en un jardí familiar
que potser a algú li pot semblar atractiu. La descripció de problemetes o assumptes purament familiars hauria d’estar restringit a l’estricta necessitat i/o urgència o si ho requereix la bellesa literària.

Vint-i-un contes breus i quatre “cançons” (que també són contes breus), intercalades,
component aquesta obra de 190 pàgines. Ja se sap que tot es ven al mercat, i que li han dedicat crítiques elogioses, però a mi se m’ha fet llarga!

Cançons d’amor i de pluja

Sergi Pàmies

Quaderns Crema, 2013

Edició: 5a

Pàgines: 192

Format: 11,5 x 18 cm

Enquadernació: Rústega cosida

ISBN: 978-84-7727-547-3

Temps de lectura: 1 minuts