Estem en plena Lluna de Coia Raymi, desè mes de l’any 546 dC (després de la conquesta del continent), a la capital de l’Estat de França de la Unió d’Estats de Qiwara, Nova Tomebamba. En Sathiri, el nostre protagonista, torna del Temple del Sol, una rèplica exacta del que es troba a Cuzco, i es dirigeix cap a la seva casa, on anirà a recrear-se en una de seves majors passions: l’alcohol, de la qual no ha pogut desenganxar-se des de fa anys. Per el camí topa amb un home per l’espatlla, el qual li deixa anar un descarat “Me cago en Viracocha“. Fa molt de temps que va fugir de la seva casa a l’estat de Castilla, i no ha tornat a veure els seus pares: la María i en Samin (la primera amb un nom aborigen, degut a la seva descendència); a causa d’un antic crim comés en “contra d’Inti”, com diuen els conquistadors.
A l’escola ja li van ensenyar la historia de la conquista de Qiwara i la formació de la Unió d’Estats de Qiwara; però va ser la seva mare qui li va explicar tota la història de veritat.
Abans, Qiwara era un cúmul de països enfrontats entre ells, matant-se constantment entre ells o creant aliances entre Inques (els anomenaven Reis) i nobles del país, quedant així fortament debilitats. Però mentrestant, en el Vell Continent, els imperis Tahuantinsuyo, Maia i Asteca van començar a trobar-se entre ells i a dominar sobretot el sud i el centre del continent juntament amb altres tribus. Es van desenvolupar fins a tal punt que aquell continent no podia suportar-los i per això van decidir anar a explorar altres terres de mes enllà, a l’altra riba del gran mar. I així va ser quan els Maies van trobar el que ara es la costa de l’estat de Portugal, el que seria per aquella època l’any 1634, tal com es datava. Van començar a crear colònies per tota la costa, van anar comerciant amb els països i a fer tractes cada cop mes terra endins. Mes tard van començar a conquistar els antics continents d’Europa, ara Qiwara, i Àfrica. També van haver-hi moltes guerres entre aquestes colònies però van ser les de Tahuantinsuyanas les que van acabar por prendre el control, tot i que sempre quedaran traces de la cultura Maia (que va ser la que va acabar dominant la major part d’Àfrica). Fins que un dia les colònies de Quiwara es van independitzar i van conquistar el continent per a ells sols passant por una cruenta guerra civil que va acabar enfortint molt mes al país, cada colònia va conservar el nom del país que havia sigut quan van arribar del Vell Continent, però conservant part de la seva identitat en forma d’estat, formant així la Unió d’Estats de Qiwara.
Més tard, poc a poc, les colònies Asteques i Maies d’Àfrica i del nord de Qiwara es van anar independitzant del continent lentament, fina a crear països plenament independents, però alguns amb greus problemes polítics, amb mols Inques pujant al tro constantment.
Mentre passava tot això, la majoria d’habitants aborígens dels dos continents van ser exterminats i esclavitzats per al conreu o per la construcció dels temples monumentals i de les muralles a l’estil de Tahuantinsuyo, entre altres coses. Durant la Guerra Civil Qiwarana els esclaus van quedar alliberats de la seva condició, però això no va evitar que fossin lliurats d’un fort racisme, que en aquest present sembla que comença a desaparèixer subtilment. Amb el temps va ser inevitable el mestissatge entre conquistadors i conquerits, i és d’aquí d’on surt en Sathiri.
Al arribar a casa se serveix una copa, posa una banyera a omplir-se i es va traient la roba lentament mentre espera que estigui plena i va bevent. Al treure’s els pantalons li cau un petit full doblegat de la butxaca, l’agafa amb curiositat i li fa un cop d’ull ràpid, li deu haver ficat aquell home tant estrany. Quan la banyera esta plena tanca l’aixeta i s’hi fica, deixa la copa a un costat i agafa el misteriós paper, l’obre i llegeix el que hi fica:
Cristòfol Colom, descobridor del vell continent.
“Cristòfol Colom? Descobridor del Vell Conitnent? I què més!”, pensa.
Temps de lectura: 3 minuts
