Tu sols veus un defecte,
jo només veig petons,
tots els que crec que et falten.
Tu sols veus les arrugues,
i dius que et fas major,
jo sols veig les històries
al final dels teus llavis,
envoltant els teus ulls,
i les conte.
Tu no goses parlar,
tens por de que jo calle,
només vols escoltar-me,
jo encenc música i cante.
Tu no tanques els ulls,
però no vols mirar-me,
tens por que jo et veja,
de tindre roges les galtes.
Mires a l’horitzó,
amb por de preguntar-me,
quan podrem estar junts,
quan s’acaba el viatge.
Tu m’abraces ben fort,
desitjant que el temps pare,
però no pararà.
Se’ns acaba el capvespre.
Un petó i un adéu,
un silenci s’escriu
a la nostra cançó,
un silenci que creix,
que s’arrela per tot,
vorejant els camins
que hem de córrer els dos
fins als nostres destins
distants.
Tu te’n vas, també jo.
Imatge de capçalera de Natalia Robledo
Temps de lectura: 0 minuts
