La revista més vital

Dansa arcana

 

He creuat els oceans

de la teua nuesa,

on Pàtrocle plora

arraulit a la mà.

He desfet la madeixa

de punts suspensius

on no queda ningú

que em mire en la distància.

He abraçat el cos

de serps llenegadisses

i pedres d’amiant.

La vora és lluny

d’un cercle de bruixes,

de merles arbitràries.

Ningú a la vora

de pomes i cireres,

de carros de combat.

No era una broma,

dalla entravessada

reblerta a vessar.

He vist el sol

ferir la teua nuca

de cera i ambrosia.

Un udol del temps,

frontissa escadussera

que torna per ja més.

Una travessia

de neu a la butxaca,

de borles de quitrà.

Temps de lectura: 0 minuts

1+

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close