Darreres taronges

L’altar d’allò que és útil ha sacrificat les últimes taronges.

La monotonia de la tristor destil·la ara uniformes verds

sobre els tarongers.

Deixades de la mà o per descuit,

resisteixen les estèrils en arbres desatesos.

Només el viatger -amb el seu afany de colors lluents-

estima la seua generosa dolçor i el profit pregon d’allò inútil:

set assadollada, a fi de comptes, com les nostres vides.

Un revolt i apareixen humils les, potser, ignorades

per furgonetes blanques dels collidors.

Elles, sense arrogància,

són llum necessària del món, explosió de sabors

per a boques assedegades.

Allò que l’estiu altaner ressecarà amb el seu foc

ho restituirà complaent l’hivern amb el seu nèctar

per a joia dels nostres sentits.

(Poema co-produït per Pep Ruíz i Juli Camarasa)

Temps de lectura: 0 minuts

5+

També ha agradat a:

  • avatar

També podria agradar-li Més de l'autor

Deixa una resposta

En utilitzar el nostre lloc web estàs consentint l'ús de cookies d'acord amb la nostra política de cookies. Obtén més informació sobre cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close