De Dénia a l’eternitat

L’any 1887 es va publicar el llibre Anacronópete, d’Enrique Gaspar, reconeguda com la primera novel·la de la història en què es descriu una màquina del temps. La trama és bastida a partir de la doctrina filosòfica denominada metempsicosi, que fonamentaria una teoria neoplatònica de la reminiscència. El plantejament es basa en el fet que l’ésser humà està constituït per tres parts (esperit, ànima i cos) i que es poden traspassar certs elements psíquics d’un cos a un altre després de la mort. H.G. Wells publicaria la seua celebèrrima The time machine l’any 1895. Des d’aleshores, els viatgers a través del temps han sovintejat en la producció editorial literària contemporània.

La novel·la de Juan Bisquert, autodefinida com de ficció especulativa, manté un doble escenari en paral·lel passat / present (futur), capítol rere capítol. El protagonista, Nelo Canamel, un físic valencià ben plantat, de gran potencial i creativitat científica i una forta pulsió sexual, que ha arribat a la més alta notorietat internacional per les seues investigacions a finals dels anys 80 del segle XX, es troba “reconstruït” en una civilització futura. Un mil·lenni més tard de la seua primera vida, tindrà l’oportunitat de traslladar als científics que han fet l’experiment i als polítics que l’han propiciat, tota classe de reflexions, costums i tradicions del seu temps com ara la pesquera al tresmall, l’elaboració del vi, la degustació d’aliments, les festes principals de l’any, o comportaments humans de gran dramatisme com el sacrifici i la destrucció, en períodes històrics com el franquisme, però també en situacions personals més quotidianes.

Per l’univers crític, i en ocasions filosòfic, de La conjectura de Canamel, en companyia del protagonista, en els seus viatges i treballs, circulen noms d’acadèmics reals, coneguts premis Nobel, hipòtesis, teories, conjectures… desenvolupades amb una gramàtica científica que, en ocasions, esdevé de lectura elitista.

En contrast, els records de la seua joventut, les amistats, l’enyorat i respectat ambient hippy, les relacions personals i familiars, els èxits, les frustracions, les festes, la música… resulten gratament emotives i plaents. L’experiència d’escoltar un “viatger en el temps”, del nostre temps, i de la nostra terra en concret, rememorant vivències i plantejant conflictes socials que d’alguna manera hem compartit, és molt satisfactòria. I també un poc sorprenent que aquestes anècdotes entusiasmen els habitants d’un món futur tan extraordinàriament evolucionat que ha trobat la màquina per indagar en “l’enorme repositori de morts”.

I tot i que sembla que no és possible viatjar en el temps [https://revistasao.cat/13482-2/] , tal com va constatar Stephen Hawking amb la seua trista i desolada festa a la que ningú va assistir, la qüestió manté un atractiu irresistible per al públic. Els  llibres de ciència-ficció i altres productes derivats com són pel·lícules, sèries, anime, videojocs… no cessen d’aparèixer i tenen una excel·lent recepció. I aquesta obra és bastant més que una simple novel·la de ciència-ficció.

Juan Bisquert és catedràtic de Física Aplicada i director de l’Institut de Recerca de Materials Avançats de la Universitat Jaume I de Castelló

Entrevista a l’autor: http://www.viuvalencia.com/articulo/Juan_Bisquert_cientific_internacional_la_conjectura_canamel/559814148

Juan Bisquert: https://www.youtube.com/watch?v=SbP7IK-rnvg

Imatge de l’article: Reencarnar, https://superrare.co/artwork-v2/reencarnar-18031

Temps de lectura: 3 minuts