La revista més vital

De la terra austral

Bé que vingues de la terra austral

és ton semblant el més diàfan

de tot aquest glaçat septentrió,

i resplendeixes més càlida encara

que les cremades pells de migjorn.

El teu somriure lleu fa somiar

en màgics horitzons oceànics,

i em demane meravellat: oh Déu,

per què has fet la xarxa de la bellesa,

si no és per lliurar-nos ta visió?

La teua tendresa de figa m’excita

al punt d’ofegar-me en la dolçor,

i sent com les ones de foc enceses

m’engrunsen com un xiquet al si;

abandó a la joia, flaire del paradís,

on terra i foc, vent i aigua, recorden

l’etern de l’enjogassament.

Temps de lectura: 0 minuts

2+

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close