fbpx
La revista més vital

De l’alegria

Fuster diu, les nostres alegries solen tenir causa en motius irrisòriament banals. I això, mirant-ho fredament, resulta ben trist.
Hom podria dir que aquesta afirmació podria vindre d’una persona amargada, amb molts pocs motius d’alegria i de viure i en llegir açò pense en un parell de motius ben propers que m’alegren l’existència; fet i fet, si els analitze com Fuster, sí que podria concloure que són superficials: què trist haver de sentir-me banal i, per tant, amargar-me’n.
Ara que, si ho pense fredament, ¿no podria ser que el motiu de sentir-nos banals és perquè la banalitat és el resultat de l’anàlisi i, doncs, tenim por de l’altri? Ja ho sabeu, per allò de ço que diran, que veges tu per quina cosa tan trivial t’alegres…

Temps de lectura: 0 minuts

1+

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close