Del laboratori a la plaça pública: el cicle “Una Comunitat amb Ciència” a la Ciutat de les Arts i les Ciències
Transformar el que es fa als laboratoris i centres d’investigació en divulgació científica no és senzill per a un museu de ciència. Convertir continguts molt especialitzats i elaborats amb un llenguatge molt tècnic en altres amb tirada per a tot tipus de públic, de manera que siguen significatius per a ells en la seua vida quotidiana, no és trivial. Moltes vegades ens trobem davant de dos mons, el de l’investigador i el del divulgador, que viuen d’esquena un de l’altre, que paradoxalment no es coneixen –i ja se sap que el que no es coneix es tem– i que s’observen en la distància, amb recel quan no amb una certa condescendència.
Un dels principals efectes negatius que té aquesta dinàmica és que el públic continua considerant el treball que fan els científics professionals com una espècie de caixa negra incomprensible i per tant sense la legitimitat social que li correspon. El clixé del científic en la seua torre de marfil, un ésser estrany i aïllat de tot i de tots.
Per fer front a aquesta realitat, la Ciutat de les Arts i les Ciències ha posat en marxa el cicle de conferències “Una Comunitat amb Ciència” del qual es realitzarà a partir de gener de l’any que ve la seua segona edició. El que es pretén en primer lloc és, sobretot, humanitzar i aproximar el científic real, de carn i ossos, al públic. La idea és que comproven que són gent com ells i que han dedicat les seues vides al descobriment perquè són gent curiosa, inquieta i apassionada amb el que fan, però que no són persones “d’un altre món” als quals resulta impossible seguir o imitar. És més, a través dels seus testimonis, el públic percep la ciència com una empresa travessada d’un costat a l’altre per qüestions tan humanes com ara la falta de recursos i mitjans, problemes de qualsevol tipus, fracassos, culs de sac, oblits, traïcions, favoritismes, etc.
En segon lloc, el cicle es concep com una passarel·la còmoda d’anada i tornada entre l’expert i el públic. Recorrent-la, el públic s’adonarà en primer lloc que aquests experts existeixen i no són tan distints, que inclús els mouen les mateixes coses, que hi ha motivacions que els són comunes i que, a la fi, les seues vides s’assemblen més del que sospitaven. A partir d’ací el públic pot fer significativa la figura del científic, atorgar-li un rol distint, comprendre la important funció social que ostenta i inclús resoldre problemes personals, com hem vist que ha ocorregut en més d’una ocasió, especialment en aquelles conferències que tracten temes relacionats amb la investigació en temes de salut, quan l’assistent ha tingut l’oportunitat de demanar directament informació especialitzada de mans de l’expert.
Finalment, el cicle respon a una pregunta fonamental que es fan societats avançades com les nostres: pot la ciència d’avantguarda ajudar a resoldre, encara que siga parcialment, els problemes globals a què ens enfrontem en l’actualitat? Del canvi climàtic a l’alzheimer, de l’escassetat de recursos als materials respectuosos amb el medi ambient, dels ciberatacs al Zika, del dèficit hídric a l’energètic… És la ciència una eina útil per poder fer front als grans desafiaments que se’ns presenten hui en dia? Front a d’altres opcions, amb desgraciadament gran predicament, on s’imposa la víscera a la raó, estem convençuts que la ciència continua sent una alternativa segura i profitosa per a tothom.
La 2a edició d’Una Comunitat amb Ciència reunirà alguns dels líders científics més rellevants que podem trobar hui en dia en la Comunitat Valenciana: investigadores i investigadors dels àmbits de la robòtica, la genòmica, l’arqueologia, la neurociència o els materials intel·ligents. Grans professionals com ara Ángela Nieto de l’Institut de Neurociències de la Universitat Miguel Hernández-CSIC; Carmen Aranegui, Catedràtica d’Arqueologia de la Universitat de València; el prestigiós equip IGEM de la Universitat Politècnica de València o Hemenegildo García, de l’Institut de Tecnologia Química de la Universitat Politècnica de València, que han sigut capaços d’anar més enllà del laboratori acudint a la plaça pública per a explicar per què és important que es conega el seu treball i sobretot, per què d’això depén en bona part que puguen continuar fent el seu treball des de l’excel·lència que ho fan. Cada una de les seues intervencions serà objecte d’un article de divulgació a Descriu, un altre pont més perquè la societat acabe fent seu allò que li pertany: el coneixement científic i les seues distintes aplicacions.
Temps de lectura: 4 minuts
