La revista més vital

Diàleg poètic de tardor

Llum a la seva manera
groc, vermell, ocre o marró
l’hivern té una primavera
la tardor té el seu color.
…………………………………………………………………Xavier Pujol

 

La tardor té el seu color.
No sé per què me l’amaga
entre les boires i la verdor,
jo no he sabut com trobar-la.
……………………………………………………………………..Carme Rosanas

 

No sabia com trobar-la
la màgia de la tardor;
he pujat a la muntanya
i se m’ha encongit el cor.
……………………………………………………………………..Maria Roser

 

I se m’ha encongit el cor
en veure gent tan roïna
que vol matar la tardor
quan el fiscal els ho afina.
……………………………………………………………………..Xavier Pujol

 

Del color de la tardor
de cada fulla caiguda
ja sento aquella remor
de la llibertat volguda.
……………………………………………………………………………Carme

 

La fotografia és d’en Xavier Pujol.

El diàleg poètic va començar al blog Fita i va seguir a la Col·lecció de moments.

 

 

Temps de lectura: 0 minuts

2+

Deixa una resposta