He obert la mà molt a poc a poc,
una manyaga de l’esperit
i el dit que m’assenyala.
T’he cercat entre trens i semàfors
a l’aguait de la lluna diürna.
Una mirada d’obsidiana
i ja raone amb el cor;
la tangent de l’entrecuix
i una mesura de dàtils
i ja ens trobem en la darrera estació.
Temps de lectura: 0 minuts