He obert la mà molt a poc a poc,
una manyaga de l’esperit
i el dit que m’assenyala.
T’he cercat entre trens i semàfors
a l’aguait de la lluna diürna.
Una mirada d’obsidiana
i ja raone amb el cor;
la tangent de l’entrecuix
i una mesura de dàtils
i ja ens trobem en la darrera estació.
Temps de lectura: 0 minuts
Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.
