“També foren feliços per a mi aquells dies a Xàtiva, abans de la guerra. Quan encara l’amenaça de les aigües era un temor que la mare percebia en l’aire com una olor de lluny, però acostant-se. Llavors va esclatar la guerra i el pare es va allistar immediatament.” (p. 26-27)
En una vuitantena de pàgines Toni Cucarella relata, amb la seua destresa característica, tant per la riquesa del vocabulari, com per l’habilitat narrativa, el que ara s’anomena una “història de vida de la guerra i la postguerra”, en la línia que, de fa uns anys, recuperen algunes editorials preocupades per la història i la memòria, i per la veritat i la justícia.
Aurora, una adolescent sensible i perspicaç descriu anècdotes del seu ambient familiar i circumstàncies punyents viscudes a conseqüència de militar en el bàndol dels vençuts, i a aquesta realitat crua i dolenta, s’incorporen referències a la mitologia catalana i occitana, com l’existència de les “dones d’aigua”, éssers femenins, una mena de fades belles i, alhora, poderoses.
Una lectura recomanable, com totes les de Cucarella, versemblant i fantàstica.
Coberta
Toni Cucarella
Temps de lectura: 1 minuts
