El concepte de paisatge, al món de l’art occidental, segons Josep Abelló (Catalunyasud.net) naix amb el pintor Joachim Patinir (1475-1524), que mostrava escenes religioses enmig de grans paisatges, que cobraven un protagonisme superior al dels personatges. Més tard, els pintors romàntics, entre ells, William Turner i John Constable, donen al paisatge una categoria de símbol dels sentiments i de l’experiència, com també ho va fer el pintor castellonenc Joan Baptista Porcar.
La seixantena de poemes que ens ofereix Josep Porcar, al seu Els focs ignífugs, el novè poemari que ha publicat, estan escrits des de 2018 fins a 2021, entre els dos territoris, la plana de Vic i la plana de Castelló, que actualment delimiten el seu periple vital. En consonància, el llibre s’estructura en dos parts principals: I. Sotabosc i II. Aiguamolls.
Cims i cingles, que s’escalen i es davallen, vent i fulles autumnals, llacs i gorgs i profusió d’arbres i boscos escenifiquen els poemes de “Sotabosc”, juntament amb el foc brusent, espurnes i cendres. Destaca l’ús continu del present, i tranquil·litzador, plural.
“Aiguamolls”, per contra, a banda de retratar alqueries, tarongers, núvols solitaris, caminassos poblats i reguers d’horta… ho situa en un sud al qual sovint es torna en tren. Hi ha la presència de familiars propers: avi, iaia, pare i mare, que han acompanyat la infantesa del poeta de la qual rescata moments viscuts, i d’una torxa novella, de cinc lletres, que ha il·luminat “una nit feta de massa dies”.
El poemari es completa amb una tercera part: “Contrafocs. Epítom de 8 fulles de tardor”, on l’autor dedica vuit poemes, vuit fulles, a persones a qui vol reconèixer enteses i proximitats: Antoni Cabrera, Josep Igual, Antoni Ferrer, Lluís Roda, Marc Granell… A banda d’aquestes dedicatòries, i d’altres que van acompanyant els diversos poemes del llibre, hi ha una gran quantitat d’epígrafs d’altres poetes que contextualitzen amb cura i encert màxim els seus versos.
Els focs ignífugs, com reconeix Josep Porcar, és la demostració, extraordinària i plaent també de llegir, que la serenitat, la pau, com ell mateix ho anomena, ha pres possessió de la llar d’un gran poeta.
Josep Porcar (Castelló de la Plana, 1973) és poeta, traductor, periodista i treballa en el camp de la comunicació gràfica i editorial. Entre els seus llibres, destaquen La culpa (1998, premi Vicent Andrés Estellés 1998), Llambreig (2013, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2014) i Anys llum (2019, premi Ciutat de Sagunt 2018). És coeditor, juntament amb la també poeta Marta Vilardaga, de Salze Editorial. Manté el blog Salms (porcar.net), on recull treballs de videopoesia.
Els focs ignífugs
Josep Porcar
Godall Edicions, 2023
ISBN: 978-84-126896-8-6
17,50€ IVA incl.
Entrevista a Josep Porcar: https://castellonplaza.com/josep-porcar-amb-aquest-poemari-he-buscat-la-pau-la-critica-acaba-cremant
Article sobre el llibre i l’autor: https://www.diarilaveu.cat/infollibres/el-nou-poemari-de-josep-porcar-els-focs-ignifugs-arriba-a-les-llibreries-492446/
Il·lustració: Pas a nivell, Joan Baptista Porcar
Poema dins del llibre dedicat al pintor:
Pas a nivell
Potser s’assembla a tu aquest xiquet que cabriola
pel museu i ara cau sota el quadre del pas a nivell
on nosaltres cabriolàvem d’infants —també vas caure
tu, a la séquia, i d’una grapada va xarcullar-te el pare
sota els grinyols dels llargs vagons de la pedrera.
No a tu ara, ofegat al mirall de l’aiguamoll —al llenç
te n’assembles molt més, on cap pinzellada és baldera
en el magnificent foc geomètric de línies ascendents
i fondes sota el cel encapotat, cosit de barreres i fanals,
pins i bardissars sobre els raïls desfent-se a la llunyania.
Verticals que ens enlairen, horitzonals que ens ajacen,
encreuaments inacabats que projectem com manetes
puntuals d’un retllotge fet purament de paisatge, instant
contingut sota un horitzó massa baix on xiquets naixen,
juguen, corren, cauen i acaben passant com els trens.
Al pintor Joan Bta. Porcar i Ripollés
Temps de lectura: 3 minuts
