Mirant enrere,
tot em sembla ja distant,
s’allunyen els records
espentats per l’abstinència rutinària de contacte,
Serà cert que en aquest món abans hi havia gent?
Serà cert que els carrers estaven plens?
Serà certa la gent que em parla per videotrucades?
Seré certa jo per a ells?
No som records?
No som imaginaris?
No ha passat aquesta plaga i ha deixat desert d’humanitat el planeta?
No habitem moments del temps incomprensibles que han quedat penjats en la memòria del sistema?
No som fantasmes del passat?
No som part de l’esborrany d’una novel·la que mai s’ha publicat?
Només sé que tot sembla inversemblant,
el món és ara fantàstic, postapocalíptic,
i jo no deixe de dubtar,
cada vegada més dubtes,
cada vegada més estranys.
Imatge de Wirestock.
Temps de lectura: 0 minuts
