“En Pim fa un pas enrere. Per un moment, en Laurens mira indefens al seu voltant. No sap què ha de fer. Després s’arma de valor i avança. A trenta centímetres es torna a aturar. L’anus de l’animal és boterut.” (p. 97)
A partir de l’enigma clàssic del granger penjat, l’autora, que viu a Brussel·les, munta una història ben narrada amb apreciacions de fons i frases curtes que manté el suspens i alhora es fa previsible. Una mena de drama rural a jocs de tres. Els protagonistes principals són tres: Eva, la narradora, i els dos companys, Pim i Laurens, els tres únics xiquets que van nàixer en aquell poblet flamenc l’any 1988 i que es mantenen fortament enllaçats. Eva, així mateix, forma una unió triangular amb els seus dos germans, units per sobreviure a causa d’uns pares alcohòlics i desinteressats de tot que no els atenen adequadament. Els xiquets viuen sempre amb l’esperança que algú els vinga a salvar d’aquesta família que no funciona, però no. L’autora dedica molts paràgrafs a descriure el trastorn obsessiu compulsiu (TOC) que pateix la menuda de la família.
L’acció succeeix entre l’actualitat i el 2002, quan els tres amics protagonistes rondaven els 14 anys, tot esquitxat amb records d’infantesa, sovint desprotegida. Tot s’explica de forma directa, i si s’escau dolorosa. Les escenes són contundents, els sentiments implacables, nítids, freds, i alhora brusents.
El color d’aquesta novel·la és gris, el tacte aspre i el sabor amarg, però són 490 pàgines ràpidament digeribles, si teniu un bon estómac.
Coberta
Lise Spit
Imatge de l’article: Escut d’armes de Flandes, Wikipedia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Comtat_de_Flandes#/media/File:Arms_of_Flanders.svg
Temps de lectura: 1 minuts
